En el món desenvolupat usem tres quartes parts dels aliments mundials, i el 83% de tots els altres recursos. En canvi, en el Tercer Món, amb dos terços de la població mundial, s’han d’arreglar amb una quarta part dels aliments mundials, i el 17% dels altres recursos, Com a resultat, 1.300 milions són pobres i la meitat són nens. Cada dia moren 25 mil persones en el món a causa de la fam i la pobresa i a l’any moren 6 milions de nens per les mateixes causes. Gairebé la meitat de la població mundial, 3.400 milions, viuen amb moltes dificultats, ja que disposen de menys de 5,50 dòlars al dia. La fam al món està augmentant; no obstant, un terç dels aliments produïts a nivell mundial es perden o es malgasten, la qual cosa equival a 1.300 milions de tones per any.
Aquestes desigualtats, inacceptables, en el viure entre gairebé les dues meitats del món generen tal tensió i malestar que ens podem veure abocats a una tercera guerra mundial, que seria nuclear i ens autodestruiríem.
Quan es vol resoldre un problema matemàtic, cal enfocar-lo de manera correcta i seguir el camí adequat. Quin és l’enfocament i el camí a seguir per a resoldre el problema de la pobresa en el món? Només hi ha un enfocament correcte, que és despertar al fet que la humanitat és una, i el camí a seguir és molt simple: totes les nacions, a través de l’ONU, han de compartir els recursos del planeta, que n’ hi ha per a tots, i redistribuir-los segons les necessitats de cada país.
La bombolla de la cobdícia, l’egoisme i el materialisme de les nacions desenvolupades està a punt d’esclatar; o compartim els recursos o ens autodestruïm. No crec que, com va dir Einstein, l’estupidesa humana sigui infinita, o sí que ho és?
