Obligats per la pandèmia que el món està patint i que no coneix fronteres, els governs s’han vist obligats a reconèixer que estem units en aquest sofriment. Així, el president espanyol Pedro Sánchez, en la seva intervenció televisada el passat 4 d’abril va concloure dient: “la humanitat sencera és avui un sol cos amenaçat per una mateixa malaltia, per un mateix dolor, enfrontada a un mateix desastre”. Abans, Sánchez havia recordat la frase del poeta medieval persa Saadi que hi ha a l’entrada de l’edifici de les Nacions Unides a Nova York: “Tots els éssers humans som part d’un mateix cos”.
La qüestió és si, un cop passada la pandèmia, els polítics hauran après la lliçó que la humanitat és una unitat i s’han de prendre accions conjuntes per a afrontar els greus problemes que amenacen la nostra supervivència: la pobresa i la contaminació.
Els països més rics del món que formen el G20 han decidit destinar 5 bilions, amb “b”, de dòlars per tal de contrarestar els efectes econòmics de la pandèmia. El que fa falta és que aquesta voluntat política per a salvar les economies la tinguin també per a salvar les persones de la pobresa i el planeta de la contaminació i la sobreexplotació. Amb molt menys d’aquesta xifra tan gran que no ens podem imaginar, s’acabaria amb el sofriment de milions de persones que viuen a la misèria i moren de fam. És escandalós que l’economia estigui per damunt de les persones.
El passat 25 de març, l’editorial de The Washington Post titulava: O mor el capitalisme salvatge, o mor la civilització humana i en el seu article es diu: “La dansa del capitalisme salvatge va deixant pel seu pas la destrucció accelerada dels recursos naturals del planeta; l’explotació inhumana de l’home…”.
En el discurs inaugural de Barack Obama, com a president, al gener del 2009, va dir: “A aquestes nacions que, com la nostra, gaudeixen d’una relativa riquesa, els diem que no podem seguir mostrant indiferència davant el sofriment que existeix més enllà de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos mundials sense tenir en compte les conseqüències”.
Aquesta pandèmia ha deixat ben clar que o ens unim o ens autodestruïm i això no val solament per a eliminar el virus sinó també per a poder salvar els 9 milions de persones que, segons l’ONU, moren a l’any degut a la fam i a la pobresa, dels quals 3 milions són nens.
