l final de la pel·lícula The Equalizer. El protector, el protagonista, Denzel Washington, apareix assegut a una taula d’un cafè usant un portàtil i amb un llibre al costat, L’home invisible. Aquesta novel·la va ser escrita per Ralph Ellison el 1952 i està considerada una de les cent millors novel·les del segle XX. Està comptada en primera persona per un afroamericà que s’anomena ell mateix “l’home invisible”, ja que la societat es mostra cega davant la seva situació, es nega a veure’l, com si no existira.
Al nostre món hi ha moltes persones “invisibles”, homes, dones i nens pobres que ens neguem a veure’ls, tanquem els ulls. No formen part del nostre entorn i, per tant, no existeixen per a nosaltres. La realitat és que sí que existeixen, és molt injust que segons la part del món on naixi una persona, estigui condemnada a viure sempre en la misèria i a passar tot tipus de penalitats, fins i tot a morir de fam. Això s’ha d’acabar, els canvis han de venir ja.
No falten recursos a la Terra, el que fa falta es consciència que la Humanitat és una unitat i totes les persones tenen dret a viure dignament. L’única manera de posar fi a la pobresa és compartint els recursos del planeta, que n’hi ha per a tothom. Les persones “invisibles”no poden esperar més.
Com va dir Gandhi, “la Terra dona recursos per a les necessitats de tothom, però mai donarà prou per a satisfer l’avarícia d’uns pocs”.
