El passat 19 de desembre va morir una gran persona, Federico Mayor Zaragoza. Era un científic que va ser rector de la Universitat de Granada, director general de la UNESCO i també un poeta però la seva prioritat sempre va ser lluitar, amb la paraula, per la pau al món. Deia que “el món està en una cultura de guerra i s’ha de canviar per una cultura de pau”, per això va crear i presidir la fundació Cultura de Pau.
La seva decepció per l’estat del món i pels interessos armamentístics que fan possible les guerres la manifestava així: “Aquest és el pitjor moment de la història. El que està en joc és l’habitabilitat del planeta. El futur dels nens”.
Era un treballador incansable, com ho evidencia aquest poema seu: “Aixecaré la veu cada matí, cada tarda i cada nit. Sense parar, retronarà el meu clam…”.
Com a mandatari de la UNESCO, viatjava molt i es va relacionar amb moltes de les personalitats més importants del segle passat: Mikhaïl Gorbatxov, Nelson Mandela, Mário Soares, François Mitterrand, Isaac Rabin, Yasser Arafat… Degut a la seva capacitat mediadora, va ser capaç de reunir a Rabin i a Arafat quan eren els líders d’Israel i Palestina respectivament. Va visitar a la presó a Nelson Mandela, que va estar empresonat 26 anys.
Va néixer a Barcelona i vivia a Madrid però estava molt vinculat familiarment a Tortosa, fins al punt de sentir-se un tortosí més. Estava subscrit a l’ebre i va ser un honor per a mi que llegís els meus articles i m’enviés alguns correus felicitant-me pels escrits. En un d’aquests correus em deia que estem a la fi d’una era i s’ha de distribuir la riquesa d’una manera més justa.
Sembla ser que al seu despatx hi ha aquesta frase: “Ho aconseguim perquè no sabíem que era impossible”. Ho aconseguirem, gràcies a les persones amb la mentalitat de F. Mayor, la humanitat serà capaç de viure en pau. Quant pitjor estan les coses és quan venen els canvis, seva és la frase: “Al cap i a la fi aquest podria ser el millor moment per a donar el canvi”.
Els seus esforços, els llargs viatges que feia arreu del món fomentant les bones relacions, no han estat debades. Canviarem la cultura de guerra per una cultura de pau i el desig nadalenc de pau passarà a ser una realitat.
Acabo amb un fragment d’un altre dels seus poemes: “Defenseu les causes que han donat vida a la meva existència. Que el vostre crit s’uneixi a un gran clamor popular en favor de tots els habitants de la Terra. El meu llegat és la paraula. És l’única cosa que us dono. És l’única cosa que us demano”.
