El desig més habitual a Nadal és “que hi hagi pau al món”, però mai la humanitat ha aconseguit organitzar-se de manera que aquest desig fos una realitat. No hi ha pau al món degut a la gran injustícia consistent que una minoria, una tercera part de la població mundial, gaudeix de l’anomenat estat del benestar mentre que les altres dues terceres parts viuen en la misèria; això fa que hi hagi tensió pel descontent generat.
Sembla que són molts més dels nou països reconeguts els que disposen d’armament nuclear i petites guerres poden donar lloc a una gran guerra que seria nuclear i ens autodestruiríem.
Ben entrat el segle xxi, és moment ja no d’una revolució sinó d’una evolució, un canvi de mentalitat, per tal que reconeguéssim que la humanitat és una la Terra també és una unitat i actuéssim en conseqüència cooperant junts.
Esperem que el desig de pau no aparegui només a les felicitacions nadalenques i sigui una realitat de manera que deixi de ser certa la frase d’Einstein: “Dues coses són infinites: l’univers i l’estupidesa humana; de la primera no n’estic segur”.
