HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catL’Estat espanyol m’ha enganyat

L’Estat espanyol m’ha enganyat

Vaig anar a votar com ho he anat fent sempre des de l’aparició de la democràcia. Vaig votar sí a una Constitució que redactada per juristes de diferents tendències em va fer creure que tots els espanyols seríem iguals davant la llei. Fins avui, des d’aquell 1978, hi ha hagut daltabaixos a la política espanyola. Els que sempre havien manat i dirigit Espanya no podien consentir que tots fóssim iguals. Vet aquí que es van inventar la LOAPA i posteriorment el cop d’estat de Tejero. I és que a Espanya, a més de les dretes i les esquerres, existeixen destructors reincidents de la concòrdia. Una vegada i una altra, quan entenen que s’atempta contra els seus interessos personals, socials, egoístics  o econòmics, amb fusells o amb lleis, i mai amb diàleg, resolen el problema. Durant el segle xix, els “pronunciamientos” i les baralles monàrquiques es barrejaven amb la lluita d’interessos d’uns i altres amb l’església pel mig i fent-la part de la qüestió. Durant el xx, el pistolerisme de l’alta burgesia catalana, amb la Setmana Tràgica com a exemple, amb el clar suport d’Espanya, va incidir a barrejar els interessos de la dreta i l’esquerra, el poder de l’Estat i seguir mantenint les desigualtats socials.

Un país on es nega el diàleg i s’usa la justícia per reprimir, castigar i coartar, sense pensar-s’ho, esfondra l’essència de la democràcia

Aparegut el colpista Primo de Rivera es va prohibir el català a les escoles, seguint els passos de Carles III, el Borbó reformista que seguia les decisions de la unificació lingüística dels seus parents, els borbons francesos. Aquest dictador va prohibir bandera, llengua i va obligar a tothom a seguir el que ell desitjava. I per la llei del pèndul, va tornar a arribar la democràcia, i el general Franco va colpejar la República, va causar milions de morts innocents als fronts de batalla, va afusellar aquells que no pensaven com ell i sobretot la voluntat d’aniquilar els costums ancestrals dels catalans. Pretenia escapçar les nostres arrels creient que mai més podríem servir-nos d’allò que ens manté com a poble; la llengua, la cultura, el pacifisme i el pactisme. Va assassinar, va empresonar, va condemnar milers de catalans i altres republicans a treballs forçats que amb la seva suor construïren el mausoleu on havia de ser enterrat com un faraó egipci i ser recordat per les futures generacions com un heroi i mai com a rebel colpista.

Havent entrat en democràcia, van emprar la LOAPA i el cop d’estat de Tejero. Com que no ho van aconseguir, l’any 2010 va destruir il·legalment l’Estatut, aprovat i ratificat. Novament els poble català es va rebel·lar pacíficament i indignat. Allò ens havia de portar a l’estafa que l’Estat m’ha fet a mi com a ciutadà català i a milions que hem votat a les municipals, a les autonòmiques, a les estatals i a les europees, a candidats que havent estat elegits se’ls han negat els drets a exercir la funció democràtica de defensar els interessos dels votants. M’ha robat el vot i destrueixen el parlamentarisme emprant lleis fetes a la seva mesura per tal de procedir il·legalment contra els que no pensen igual que ells. Un país on es nega el diàleg i s’usa la justícia per reprimir, castigar i coartar, sense pensar-s’ho, esfondra l’essència de la democràcia.

Van tancar els líders d’un govern que desitjava cercar solucions raonades quan il·legalment havien destruït l’Estatut. No van acceptar dialogar i a més van emprar la justícia de part per pressionar-los a desobeir. On son els drets de llibertat d’opinió, de reunió i de manifestació?

No és nou! Al president Companys el van tancar en democràcia i el van afusellar en dictadura. I ve de més lluny; a Pau Claris el van enverinar 40 dies després de proclamar la República Catalana. Espanya estafa quan li convé i jo em sento estafat en nom d’una llei que no em tracta d’igual a igual. Vet aquí que la indignació augmenta paral·lelament i mai no acabaran el problema català sense diàleg. Cada cop som més els que ens sentim estafats per l’Estat espanyol.

Anton Monner
Anton Monner
Cronista de Gandesa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 28 = 32

Últimes notícies