ESPORTS // El CP Flix va viure una brillant etapa en la dècada dels anys noranta, competint a la Divisió d’honor de l’hoquei patins estatal, i disputant també la copa de la CERS, amb partits internacionals. El passat 27 de maig, es van complir 30 anys de l’històric ascens de l’equip flixanco a la màxima competició espanyola, culminat amb l’empat a la pista del RCD Espanyol. Després l’equip de la Ribera d’Ebre, que havia estat fundat el 1976, es va convertir en tot un referent de l’hoquei estatal, protagonitzant dos ascensos consecutius entre el 1988 i el 1990, des de primera divisió catalana fins a divisió d’honor estatal, amb un equip format bàsicament per jugadors del planter, amb una mitjana d’edat d’uns vint anys, i dirigits pel tècnic Alberto Mazón. Es van mantindre 10 anys consecutius a la Divisió d’Honor, primer amb el patrocini de Megawatt i posteriorment com a Central Nuclear d’Ascó, ocupant un meritori quart lloc les temporades 1992/93 i 1993/94, i arribant a semifinals de la Copa de la CERS les de 1993/94, 1994/95 i 1996/97.
Autèntica proesa
En el partit decisiu estava en joc la tercera plaça d’ascens, un objectiu que ja havien aconseguit el Casa Tarradelles Vic i Shum Massanet. L’Espanyol partia a priori com
l’equip favorit, amb una plantilla dissenyada per pujar, amb jugadors experimentats i de qualitat. Va ser un partit dur i intens. Els locals es van avançar amb un gol de Clares al minut 24. Temps mort d’Alberto Mazón i als vint segons Climent va marcar el gol de l’empat a un, resultat amb el qual es va arribar al descans. A la segona part, el jove Guiuet, va aconseguir el segon gol flixanco, i a falta de quatre minuts, Balcells retornava l’emoció al partit amb el gol de l’empat a dos. Els jugadors del CP Flix van aguantar, ja que l’empat els afavoria, i permetia fer realitat el somni esportiu de tot un poble, d’aconseguir l’ascens a Divisió d’Honor.
El partit el van dirigir Fresquet i Vilanova, i per part del RCD Espanyol van jugar Pomar, Balcells, Aguilera, Clares, Rué, Sánchez, Espot i Escarrá, i pel CP Flix Megawatt, Arbonés, Guiu, Alfred Bagés, Climent, Guiuet, Enrique, Tatin, Abraham, Neme i Caco Casals, actualment el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Flix.
Moments d’eufòria
La gesta es va viure amb molta eufòria per part de l’afició flixanca. Caco Casals recorda molt bé les hores prèvies al partit: “tinc encara molts records inoblidables, com la xarrada a l’hotel abans d’agafar l’autobús amb imatges gravades durant el trajecte, l’entrada al pavelló, però sobre tot l’arribada quan estaven realitzant l’escalfament, dels 3 autobusos en gent del poble, amb 300 aficionats desplaçats per animar-mos, i que van ser decisius per a fer possible l’ascens, ens van donar la força i el coratge per a aconseguir-ho”.
També conserva molts records del partit: “tinc moltes imatges, però les més potents són el gol del jove Nando Guiuet fent l’1-2 i el xiulet del final del partit, que ens va alliberar a tot i ho vam poder celebrar”. Amb l’empat final van trencar molts pronòstics: “ells eren els favorits, tenien un potent equip, i jugaven a la seua pista, recordo que inclús a la llotja estava el jugador de l’equip de futbol Dani Solsona, i natros vam afrontar el partit amb baixes importants com les d’Isaac i el nostre màxim golejador Raigoso, i vam jugar amb tres jugadors de 17 anys i un de16, va tindre molt de mèrit”. Després la festa va continuar al poble “l’arribada va ser espectacular, calculo que ens van rebre unes 2.000 persones, i després es va fer una revetlla, va ser un dia per a recordar tota la vida”.
El somni del CP Flix a la màxima categoria de l’hoquei patins espanyol es va mantindre una dècada, després el club va passar per moments difícils, però el 2016 la junta directiva presidida per Roberto Torres va iniciar un nou projecte a la Segona Catalana, que es va mantindre només tres anys.
