Tot indicava que passaria i així ha sigut. L’Ajuntament de Xerta fa anys que va darrere de fer-se amb l’antic molí situat a l’assut, per a poder-lo restaurar i donar-hi ús. El tràmit, però, depèn de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE), que ha refusat la petició d’expropiació per la falta d’un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que el consistori espera des de gener i que encara no ha rebut. “Hem remogut cel i terra, però passa el temps i ens trobem que no podem avançar”, lamentava l’alcalde de Xerta, Roger Aviñó Martí.
Així i tot, des de la comissió d’urbanisme asseguren que prompte el rebran i que, llavors, es podran iniciar els tràmits previs que permetran a l’Ajuntament d’expropiar-lo, acció que consideren el millor mecanisme per a protegir este element patrimonial que està en molt mal estat, ja que este molí és una de les poques edificacions industrials que queden del Renaixement i una reivindicació de fa molts anys del poble de Xerta és recuperar-lo.
Reivindicació Històrica
La recuperació del molí de l’assut és una tasca pendent des de fa molts anys del poble de Xerta. El Consell Comarcal del Baix Ebre el va declarar Bé Cultural d’Interès Local el 2009. Anys després, l’associació Amics dels Castells va continuar reivindicant el molí en una de les seues diades, el 2017, tot donant suport a les accions empreses per l’Ajuntament de Xerta per a declarar el Molí de l’Assut com un Bé d’Interès Cultural Nacional, per tal de preservar-lo per a les generacions futures i fer valdre la importància que va tindre el riu i el conjunt de l’assut en l’estructuració del territori.
Actualment, el consistori creu que la recuperació passa per l’expropiació de l’edifici, propietat de la Reial Companyia de Canalitzacions de l’Ebre, inactiva des dels anys 90, “després d’expropiar-lo comptarem amb l’ajuda d’administracions superiors per a actuar-hi i evitar que la degradació continue”, explica l’alcalde, que remarca la prioritat de frenar la degradació constant que està sofrint i que arribe a caure, amb actuacions necessàries a la coberta i d’un apuntalament a tota l’estructura. A més, una vegada siga de titularitat municipal, l’edifici i l’entorn es podran convertir en un atractiu turístic, com un centre d’interpretació.
Símbol del Renaixement
L’origen de l’assut podria estar en una resclosa de l’època de l’islam, entre el 713 i 717. Va ser restaurat al segle XII, després de la conquesa de Tortosa, tot i que no es va acabar fins al 1411, sota la direcció de Mussà Alamí.
L’Ajuntament de Tortosa va construir el molí en ple Renaixement, el 1575, i és un dels pocs edificis industrials de l’època que es conserva dempeus a tot Catalunya. Llavors era un molí fariner, fins que al segle XIX es va convertir en una central hidroelèctrica per a subministrar energia a Xerta i Aldover, i també es va condicionar per a conduir l’aigua cap als canals de la dreta i de l’esquerra de l’Ebre, encara en funcionament.
El conjunt patrimonial consta de diverses construccions: els espigons, l’antiga fàbrica de farina (de la qual només queda la façana) i el molí, amb una làpida amb la data de la seua construcció, el 1575.
