L’hora greu

Les àrees nuclears catalanes tindran 24 milions d’euros anuals per invertir en polítiques de reactivació econòmica. Davant l’aposta decidida del Govern central de tancar les nuclears d’Ascó I al 2030 i Ascó II, al 2032, la Generalitat ha pogut tirar endavant un impost nuclear reinventat -ideat de nou pel diputat ebrenc Lluís Salvadó- que ha de possibilitar la reactivació econòmica de la Ribera d’Ebre i part de la Terra Alta abans que es tanquin els tres reactors nuclears. En els propers mesos, es desenvoluparà el reglament que regularà aquest nou fons, però des del Govern ja han avançat que seran les administracions del territori -ajuntaments i consells comarcals- les que assumiran la responsabilitat de tirar endavant noves polítiques estratègiques de diversificació i creixement econòmic. És, doncs, l’última oportunitat abans del tancament nuclear, que destruirà prop de 2000 llocs de treball i farà desaparèixer el que és, actualment, el focus d’ocupació més gran de les Terres de l’Ebre. L’hora greu requereix, ara més que mai, d’un alt lideratge polític per part dels ens locals i també la implicació activa d’entitats i societat civil. En els darrers anys, hem pogut veure com alguns fons que s’havien de destinar a la diversificació econòmica de les zones nuclears han acabat anant a arranjar nuclis antics, millorar paviment, a campanyes publicitàries o la instal·lació d’unes dutxes a la vora del riu, unes intervencions que s’han volgut justificar amb l’objectiu de fer els pobles més turístics i atractius quan, de facto, els fons han servit per solucionar de problemes urbanístics o la millora de serveis a la població. La Ribera d’Ebre acaba d’aprovar el seu pla de reactivació socioeconòmica després de la covid; aviat veurem si serà el nou full de ruta de la comarca o si, com altres documents, quedarà ben desat al calaix.