No hi ha cap malaltia invisible, sobretot per a qui la patix. Però n’hi ha algunes que, malgrat el seu elevat impacte social i creixent mortalitat, se’n parla poc. La insuficiència renal crònica, consistent en el deteriorament progressiu de la funció dels ronyons, forma part d’este grup de malalties poc mediàtiques.
Avui toca matinar
Són les 7 del matí i la Unitat d’Atenció Nefrològica de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús obre portes al primer torn d’hemodiàlisi. Un grup de 40 pacients ha matinat per rebre la seua sessió de “depuració” renal en unes instal·lacions que tot just han complert 5 anys i que són considerades pels especialistes com les millors de Catalunya i de tot l’Estat.
Secundino Tomàs, 52 anys, i Sara Morataya, de 43, s’adrecen al seu llit corresponent on la seua infermera de referència els connectarà a la màquina d’hemodiàlisi. El procediment, que dura unes quatre hores, és una rutina que es repetix tres vegades a la setmana: extracció, “rentat” de la sang i posterior reintroducció al cos a través d’una màquina que fa la funció del ronyó. Els pacients, una vegada connectats a través d’una fístula o catèter al braç, que són la via de sortida i entrada de la sang, es relaxen al llit, es posen els auriculars, connecten la televisió i deixen que el ronyó artificial faça la faena que els seus propis ja no poden fer.
Malaltia silenciosa
La insuficiència renal crònica és una malaltia que afecta un 15 % de la població, “malgrat que bona part dels afectats encara no ho saben”, i és provocada principalment per la diabetis i la hipertensió, encara que el sedentarisme, el tabac, l’obesitat, l’envelliment i el factor genètic han contribuït a fer-ne créixer el nombre de pacients. Luci Fernández és un dels 4 metges nefròlegs que estan al capdavant d’una unitat que cada dia té més feina. “Fa 7 anys estàvem veient 1.500 pacients a consultes, i ara en tenim més de 3.000”. És un creixement que ve donat per una major sensibilització social i per la detecció precoç als centres de primària. Tanmateix, continua havent-hi moltes persones no diagnosticades. Ho sap bé Secundino Tomàs, a qui li va canviar la vida d’un dia per a l’altre. “Jo em trobava bé, només que estava molt cansat. Pensava que era covid, però una analítica em va enviar de la faena a urgències i d’allí a fer diàlisi. La vida em va canviar en 24 hores”. La nefròloga assenyala que este cas explica molt bé el malnom de “malaltia silenciosa” a la insuficiència renal, perquè avança sense fer soroll i només es manifesta en un estadi tan avançat que ja no té alternativa a rebre tractament renal substitutiu. Secundino porta vora dos anys en tractament i està en llista d’espera per rebre un ronyó.
El cas de Sara Morataya és diferent. Una malaltia autoimmune va desencadenar una insuficiència renal greu que li ha portat diverses complicacions. “He tingut recaigudes dures, però ara estic bé. A mi, l’hemodiàlisi m’ha salvat la vida”. Sara diu que dorm bé i té gana, símptomes evidents que el tractament fa la seua faena.
Millora de l’atenció
L’Hospital de la Santa Creu de Jesús és referent a les Terres de l’Ebre en tractament de les malalties renals des de fa més de 40 anys. Abans, l’hemodiàlisi es feia a l’edifici principal, en un espai reduït i amb poca privacitat. Des de 2018, la nova Unitat d’Atenció Nefrològica ha suposat un canvi radical en un tractament que requerix passar moltes hores connectat a una màquina.
Infermera referent
Els pacients es dialitzen entre 3 i 4 dies a la setmana i la durada de la sessió és d’unes 4 hores. La supervisora de la unitat, Laura Colomer, explica que la tècnica ha millorat molt en els últims anys i que el maquinari actual permet un nivell d’eliminació de toxines molt elevat, que es traduïx en una millora de la qualitat de vida dels pacients. “La tècnica és ara més segura, cosa que permet prevenir malalties futures. El repte de futur passa per continuar treballant en una atenció encara més propera al pacient”. D’este neguit naix la figura de la infermera referent, una professional que garantix una atenció més personalitzada i més estreta amb el pacient.
Anar de vacances
El grau de dependència al tractament quan es patix insuficiència renal crònica és elevat. S’ha de respectar el calendari i durada de les sessions previstes. Això no impedix, però, que els pacients puguen dur una vida amb rutines, incloent-hi les vacances. El personal de la Unitat d’Atenció Nefrològica s’encarrega de buscar centres en els llocs de destí perquè els pacients puguen continuar amb l’hemodiàlisi mentre s’agafen uns dies de descans. El mateix es fa en sentit invers, atenent pacients d’altres països.
Mes sensibilització
Els casos d’insuficiència renal continuaran creixent, però “tenim el repte d’aconseguir més detecció precoç per tal poder tractar els pacients en fases menys avançades de la malaltia”, explica la doctora Luci Fernández. La infermera i supervisora del centre, Laura Colomer, afegix que “veiem cada dia moltes campanyes de prevenció per evitar diferents malalties, però dels problemes renals se’n parla poc, malgrat el seu elevat impacte social. Cal una major sensibilització”.
