HomeSense categoriaL’hotel d’insectes d’Amposta, una mesura per a controlar les plagues i recuperar...

L’hotel d’insectes d’Amposta, una mesura per a controlar les plagues i recuperar la biodiversitat autòctona

MONTSIÀ // Al parc dels Xiribecs d’Amposta hi han instal·lat un hotel d’insectes i una desena de caixes niu per a ocells i ratpenats, unes mesures que han de servir per a potenciar la diversitat urbana, així com per a la resiliència al canvi climàtic i l’increment de la biodiversitat autòctona.

“La idea sorgix perquè a Amposta tenim un problema amb els estornells, per això vam contactar amb una empresa especialitzada en ornitologia per a intentar posar-hi remei”, deia la regidora de Medi Rural, Carla Bonfill, explicant també que l’Associació Aula i Natura, encarregada del muntatge de les diferents instal·lacions, va proposar al consistori un projecte a mitjà llarg termini per a controlar la presència de l’espècie a la ciutat. Bonfill detallava que “el lloc idoni escollit per l’Associació era el parc dels Xiribecs, ja que és la zona verda més extensa de la ciutat, per això s’ha començat allí amb la instal·lació de l’hotel d’insectes i les caixes niu”. Per Setmana Santa es podrà visitar l’espai i accedir de nou al parc dels Xiribecs, que ha estat tancat per qüestions de manteniment.

Un hotel d’insectes és una “caseta” que té com a funció acollir i oferir refugi a diferents animals que necessiten diferents forats, espais o galeries excavades a la fusta morta per a reproduir-se i passar l’hivern. Amb la urbanització de cada cop més espais, moltes espècies com les marietes, les papallones o les abelles i vespes tenen dificultats per a trobar els refugis i la fusta morta necessària per a la seua supervivència, per això estes instal·lacions compten amb branquillons, troncs i totxanes on els insectes poden resguardar-se.

Quant a les caixes niu, han de servir perquè es reproduïsquen espècies autòctones com les mallerengues, els pardals, els mussols o els ratpenats, animals que ja viuen a la ciutat, però que cada cop troben menys llocs per a fer el niu. Just els ratpenats són grans depredadors d’insectes, raó per la qual tenen un paper destacat en el control de plagues i malalties que transporten els mosquits… “Sabem que per a posar un grapat de caixes niu no hi haurà un impacte directe sobre els estornells, és un treball de temps i de controlar cada any quines espècies l’utilitzen, però si aconseguim que les aus autòctones troben allí este espai que ara no tenen, sí que incidirà en la presència d’estornells, perquè ja tindran una competència real”, seguia Bonfill, que detallava també que estos nius s’hauran de netejar cada any i se’n farà un seguiment anual per a saber si realment els fan servir altres espècies o els mateixos estornells.

Estes instal·lacions són un dels primers passos per a conservar els ecosistemes urbans i incentivar la presència d’animals que poden incidir en el control biològic de plagues i la millora de la biodiversitat a la ciutat. Entre la població més crítica, però, han sortit alguns dubtes sobre com incidirà la presència de l’hotel al parc municipal, al qual la regidora contestava que “no suposarà cap inconvenient per a les cases. Les formigues, els escarabats i altres animals ja viuen habitualment sota terra i si altres animals com les abelles troben allí un espai segur no faran els nius als terrats, fet que molts cops sí que suposa un inconvenient”. A més, la caseta està allunyada tant de la zona de pipicà com dels tobogans on juguen els menuts i menudes.

Entre els altres objectius del consistori hi ha també contribuït en l’educació ambiental de les xiquetes i xiquets. “La clau és anar fent moltes accions a la ciutat. El dia 31 de març, per exemple, farem un taller amb les famílies perquè puguen fabricar les seues pròpies caixes niu i està previst que els centres educatius també vagen a visitar l’hotel d’insectes i facen activitats al respecte, per tal d’incidir en l’educació ambiental des de la infància, però també en els diferents sectors de població”.

A mitjà i llarg termini, des d’Aula Natura proposen altres mesures com la gestió de la vegetació de les zones verdes o aconseguir implantar una parella d’òlibes a la zona de la Torre de la Carrova. “És complicat que es puguen quedar dins del poble perquè són uns animals molt solitaris, però alhora són també molt fidels i si venen i se senten a gust es quedaran durant anys”, detallava. D’altra banda, l’associació també ha instal·lat de forma voluntària, i amb el vistiplau de l’Ajuntament, altres caixes niu al polígon de Tosses 21, considerant que és un espai que servix de corredor d’aus entre la plana i el Delta.
 

El problema amb els estornells
A la capital del Montsià hi ha un gran nombre d’estornells que, quan es comença a pondre el sol, sobrevolen el cel de certes parts de la ciutat fins que s’ubiquen en diferents zones arbrades per a dormir. Segons explicaven des de l’entitat, els ocells acudixen a les ciutats a dormir perquè hi troben més escalfor que al mig del delta de l’Ebre, i és en estos municipis on acaben considerant el seu espai per a nidificar i reproduir-se. Cal destacar que a la zona, l’espècie, que no és autòctona, no compta amb una competència real d’altres depredadors.

La seua presència, però, sobretot pel gran nombre d’exemplars, produïx molta brutícia provinent dels excrements al paviment i als cotxes aparcats, cosa que acaba suposant un problema tant per al veïnat com per al mobiliari urbà. Fa uns anys es va instal·lar també uns megàfons a la zona dels instituts amb una reproducció que simulava el cant d’un falcó per a espantar els nombrosos estornells que vivien als arbres del pati, eina que ha funcionat parcialment i que seguirà en marxa i de forma conjunta amb la resta d’accions previstes. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 38 = 47

Últimes notícies