És el document que, amb diferència, que més cops s’ha esmentat durant el judici que segueix a l’Audiència de Castelló pels terratrèmols del projecte Castor. La defensa ha utilitzat l’informe que l’any 2011 va elaborar l’Institut Francès del Petroli (IFP Energies Nouvelles) per definir les pressions màximes d’injecció que podia acceptar de forma segura el magatzem com el més rellevant aval tècnic del projecte.
Este dimarts, els coautors de l’estudi de l’IFP han admès en la vista oral que no van controlar tot el procés: les dades geològiques per elaborar el “model de simulació” no les van aconseguir, ni validar en origen els tècnics de la institució, sinó que van ser facilitades per Geostock, empresa subcontractada per la promotora Escal UGS.
Ja des de la primera jornada de la vista oral s’han multiplicat, per part de la defensa dels acusats –l’expresident d’Escal UGS, Recaredo del Potro; l’exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i la mateixa societat mercantil- les al·lusions a l’estudi de l’IFP i el prestigi de la institució. Un argument que el mateix del Potro havia utilitzat de forma recurrent des que va esclatar la crisi sísmica arran de les injeccions de gas el setembre de 2013.
L’estudi de 2011 de l’IFP, titulat ‘Estudi geomecànic del magatzem Castor’, prenia com a base un primer elaborat el 2009. Segons han declarat a l’Audiència de Castelló en qualitat de perits dos dels coautors, Nicholas Guy i Axelle Baroni –el coordinador, Jean François Nauroy, no ha assistit-, no es van haver de refer els càlculs previs. L’objectiu era, han explicat, determinar la màxima pressió que podien suportar les roques del magatzem sense risc de fractura i mobilitzar les falles pròximes.
L’excés de pressió màxim que recomanaven era de 49 bars: durant tota la vista, la defensa dels acusats no ha perdut l’ocasió de repetir i preguntar als seus perits sobre la qüestió, remarcant que en cap moment es van sobrepassar els 8 bars durant la injecció. La xifra, han recordat de forma insistent, estava avalada per l’estudi de l’organisme francès.
A preguntes de Fiscalia, però, els tècnics de l’IFP han revelat que les dades geològiques per arribar a aquesta conclusió no les van obtenir ells mateixos sinó que van ser facilitades per Geostock, subcontracta de la promotora. “Teníem dades sobre pous, dades sísmiques i sobre la propietat de les roques per efectuar els models de simulació”, han reconegut. També van rebre les dades sobre la geografia de les falles submarines per part d’aquesta empresa.
Les incerteses del model
“En un model sempre hi ha incerteses. Ens van proporcionar les dades i vam donar un marge de base per efectuar els càlculs”, han precisat. Fins estos moments, ni Geostock ni Escal UGS han detallat mai públicament la procedència exacta d’estes dades fins este moment. Qualsevol inexactitud o desviació podria haver desvirtuat totalment el model i les conclusions finals de l’informe que la defensa atribueix íntegrament a l’organisme francès.
L’estudi de l’IFP, segons han ratificat a preguntes de Fiscalia, concloïa amb diverses recomanacions tècniques, com la instal·lació d’una xarxa de detectors sísmics per alertar de possibles esdeveniments microsísmics i la reactivació de les falles de la zona. Segons els perits, es tracta d’una “recomanació clàssica” per “entendre millor el model” geomecànic de forma continuada, recollint noves dades i recalculant-les.
A banda de la declaració dels tècnics de l’IFP, la defensa ha citat a declarar diversos perits que han elaborat informes on qüestionen la relació entre injeccions de gas i sismes i, fins i tot, lloen la resposta d’Escal UGS davant del fenomen. L’enginyer asturià Isaac Álvarez, que va signar un document pericial el setembre d’aquest 2021, ha estat el primer.
Ell va ser el primer a apuntar la teoria de què els moviments sísmics durant la injecció podien haver estat causats per ensorraments de cavitats càrstiques dins del magatzem. Un extrem mai demostrat empíricament que l’empresa ha publicitat durant any, però que ha passat gairebé desapercebut durant el judici, si bé, este dilluns, responsables de l’IGN i perits van revelar que la promotora havia abraçat en algun moment aquesta possibilitat.
“El Ferrari dels models de magatzem”
Este dimarts, com a perit de la defensa el disseny –ha recordat que es basava en l’estàndard ‘Eclipse 300’, “el Ferrari dels models de magatzems”-, així com la planificació i la transparència d’Escal UGS després d’analitzar recentment 800 documents. Álvarez ha arribat a sostenir que institucions com l’Observatori de l’Ebre ja eren coneixedores del fet que la injecció de gas podia provocar sismicitat i que, al mateix temps, això no els “preocupava en absolut”.
Ha revelat que el dia 12 de setembre, quan els responsables del Castor ja tenien coneixement dels terratrèmols, es va tornar a injectar el màxim cabal previst -8 milions de metres cúbics diaris- per “iniciativa d’Enagás“, que volia tornar a recuperar el temps després de l’aturada total de les operacions durant el dia 11 per una “avaria en els compressors de terra”. Ha assegurat que la reducció de cabal efectuada per l’empresa el dia 13 va ser “efectiva” a l’hora de reduir la sismicitat. Ha negat també que existís perill de fuita de gas pels pous, un aspecte que havien posat en relleu diversos estudis previs i que tampoc s’ha abordat al judici.
L’han seguit com a perits la declaració de l’enginyer de camins Claudio Olalla, que de forma vehement ha insistit en la teoria del fet que només una sobrepressió excessiva podia generar sismicitat induïda. Segons ha apuntat, a la part inferior del magatzem la sobrepressió només va arribar a 2,4 bars, molt lluny dels 49 bars esmentats de l’IFP. “És un marge de 20 cops. Tant de bo els enginyers tinguéssem aquest marge de seguretat, quan sol ser de tres cops”, ha precisat, referint-se a obres com la construcció de preses.
La pregunta del president del tribunal
De forma gairebé inèdita, el president de la sala, José Luis Antón, ha intervingut al final de la seua declaració per preguntar-li per què es van produir els terratrèmols si no es van sobrepassar en cap moment els nivells de pressió. Olalla ha acabat responent que serien necessaris “estudis més rigorosos”.
En una línia molt similar, els també enginyers civils Julian Bommer i Peter Meier han intervingut com a perits de la defensa per intentar avalar l’actuació dels acusats. El primer ha posat en dubte que una quantitat “molt petita” d’energia de les injeccions de gas alliberés l’energia necessària per a moure la falla i ha tornat a abonar la tesi de la sismicitat anticipada: que un canvi de pressions en el subsol hauria avançat uns terratrèmols que, pels esforços acumulats, estarien a punt de produir-se. Ha negat també que la falla d’Amposta estigués implicada en la crisi sísmica i ha acabat concloent que els mecanismes que relacionen injeccions i sismes no s’han pogut definir clarament i no es podien preveure prèviament.
Meier, per la seua banda, ha reiterat que en el moment de dissenyar i construir el Castor no existia al món del petroli cap sistema de gestió i prevenció del risc tipus semàfors, ni cap reglamentació similar. Ha abonat la tesi que no es podia preveure què podria passar. Amb tot, ha explicat que entre els dies 10 i 12 de setembre de 2013, quan es van donar a conèixer els terratrèmols, este sistema hauria prescrit monitoritzar i reduir els cabals d’injecció. Una afirmació que ha provocat la sorpresa de la fiscal, qui ha recordat que en hipotètica fase taronja, el dia 12, es va injectar el màxim de vuit milions de metres cúbics diaris previstos.
