El director del programa d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA, el planer Carles Ibáñez, que ha supervisat les proves pilot d’injecció de sediments al riu que s’han fet a través del programa Ebroadmiclim, ha fixat que per a habilitar una infraestructura bàsica i permanent de mobilització de sediments dels pantans del sistema format per Mequinensa, Riba-roja i Flix, seria necessària una inversió d’uns 10 milions d’euros, a la qual caldria sumar entre 3 i 5 euros per metre cúbic de sediments de mitjana, tot i que el preu és variable en funció de la tècnica que s’utilitze: un rentatge a través de les comportes de fons és molt més econòmic que un dragatge, per exemple.
Ibáñez va recalcar que no és una inversió desorbitada si es té en compte l’impacte del segrest dels sediments: l’aigua més clara al tram final del riu genera més macròfits que causen danys a la xarxa de reg; els macròfits afavorixen la mosca negra, contra la qual calen plans de lluita ben dotats de pressupost; i el riu, en definitiva, es degrada i perd interès turístic. “Si fem bé els números, els beneficis superen els impactes i hem de canviar la voluntat política, sobretot del govern espanyol”, va concloure. La Campanya pels Sediments ha reclamat al nou executiu estatal que pose ja 6,5 milions per a desencallar la qüestió esta legislatura.
la paradoxa de l’aiguabarreig Ibáñez, en declaracions a Canal Terres de l’Ebre, va insistir que la solució per al Delta passa per la mobilització dels sediments, que considera “una necessitat mundial” per la importància del delta de l’Ebre com a zona humida, i va exposar la “paradoxa” que suposa que amb la retenció de sediments “s’estiguen generant deltes artificials a la cua dels embassaments que s’acaben convertint en aiguamolls i espais protegits -com ara l’Aiguabarreig del Segre-Cinca- i, en canvi, estem perdent els aiguamolls i les costes naturals i espais protegits com el delta de l’Ebre”.
Ibáñez també ha explicat que la platja de la Marquesa, a Deltebre, està encara molt debilitada, un mes després de rebre el setge del temporal Glòria, i que ja no recuperaran una bona part de les “desenes de metres” que ha perdut amb el temporal, i ha recordat que, en canvi, a l’hemidelta sud, amb més eines de protecció natural perquè les platges són més amples, els danys no han estat tan importants.
