Aquests dies he rebut molts missatges de suport i felicitacions per la manera com vaig anar vestit el dia de la inauguració del Centre Audiovisual de la Vegueria. Era un dia important per al món de la comunicació local a Catalunya, que ha marcat un abans i un després en la forma de comunicar en clau local, i també havia de ser una porta a la transparència, a la diversitat i a la declaració d’una televisió de servei públic. Per això, quan em van dir que havia de presentar el programa inaugural, no vaig dubtar de com aniria vestit. Elegant, corporatiu, però també atrevit i trencador.
La manca de referents en les lluites de la diversitat sexual i afectiva han dificultat molt l’evolució dels objectius del col·lectiu LGTBI+ en entorns rurals. La nostra vegueria ha fet passos clau per a crear espais segurs i viure amb més llibertat individual i col·lectiva. Però aquesta llibertat ha d’arribar també a la televisió per una raó molt senzilla: continuen apareixent referents a les televisions, però fora dels contexts que es consideren normatius i que sempre han caracteritzat aquest tipus de mitjà de comunicació; i per això és clau que qualsevol conductor/a pugui ser lliure d’elegir la forma en com ha d’anar vestit.
Estic content i orgullós de servir com a exemple de moltes persones que mai més tornaran a dubtar abans de sortir de casa per la forma com van vestides. I content d’haver-ho fet en un mitjà de comunicació local, com és Canal TE, que enguany ja s’ha convertit en el primer de Catalunya que més temps i espai ha dedicat a les lluites LGTBI+.
