HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLlocs de treball vacants o què fem?

Llocs de treball vacants o què fem?

La pandèmia del coronavirus ha posat en evidència, encara més, que és la població migrant i refugiada la que pateix els efectes de les polítiques d’ajustament i retallades en sanitat, mesures socials i laborals.

Pateixen unes, encara, pitjors condicions de vida que la resta, sobretot les quasi 600 mil persones que es trobem en situació administrativa irregular a tot l’Estat, amb precàries condicions laborals, amb una gran desprotecció i l’explotació més crua. La situació ha estat denunciada per més de 1.200 organitzacions de l’Estat espanyol.

Per això, fa un any, el relator especial sobre la pobresa extrema i els drets humans de l’ONU, Philip Alston, va visitar temporers del camp i treballadores de la llar, dos sectors ocupats majoritàriament per treballadors migrants en situació de precarietat i explotació, però n’hi ha més: paletes, cambrers, instal·ladors, pintors, neteja, etc.. Per exemple, el relator de l’ONU va denunciar les condicions “inhumanes” de les temporeres de Huelva o d’altres zones amb gran producció agrícola, va afirmar que eren de les pitjors condicions de treball que havia vist al món, i sense protecció legal.

Ara, estem davant una oportunitat històrica perquè els responsables polítics emprenguin una regularització dels treballadors en situació irregular, quan el mateix Ministeri de Treball calcula que hi ha 50.000 llocs de treball que mai s’arriben a cobrir, només en l’àmbit de l’hoteleria i restauració.

Ja no parlem de llocs de treball sense cobrir al sector agrari, a les cures o a les residències de gent gran, en què, Cinta Pasqual, presidenta de l’entitat majoritària del sector i directora-gerent del grup L’Onada, recentment denunciava la manca crònica de personal per cobrir la demanda del sector i d’un conveni laboral per al personal.

És una evidència, la manca de força de treball en molts sectors podria cobrir-se amb una política de regularització adequada, per quotes i per sectors laborals, per exemple.

Les persones migrants podrien tenir un treball digne, es cobririen els llocs de treball eternament vacants, com que tindrien nòmina cotitzarien a la Seguretat Social i així contribuirien de forma molt important a omplir la guardiola de les pensions, que ara fa aigües per l’envelliment de la població i un equilibri amb els ingressos. És obvi que la guardiola es va buidant a mesura que hi ha més pensionistes i menys persones en actiu i cotitzant (i cotitzant més amb sous dignes).

Fins ara, la Llei d’Estrangeria i la seua aplicació ha estat competència del Ministeri de l’Interior, fet que ha comportat vulneracions flagrants dels drets humans, ja que s’ha tractat les persones migrants com a delinqüents, quan és obvi que venen per necessitats peremptòries de supervivència.

És a dir, s’ha tractat el fenomen de la immigració com un problema policial quasi exclusivament, quan és obvi que també hauria de tenir un enfocament laboral i d’afers socials.

I més, com afirma l’empresariat, tenint en compte la manca de força de treball endèmica en molts sectors laborals, l’envelliment de la població i la regressió demogràfica per la manca de natalitat.

Si les competències d’Estrangeria les tingués la Generalitat a través del Departament de Treball i Afers socials, per exemple, les persones migrants que ara no poden accedir a un lloc de treball regular perquè no tenen papers, perquè sovint treballen a mans d’explotadors i màfies sense que es respectin els seus drets laborals, podrien cobrir molts d’aquests llocs de treball que queden deserts a les empreses, funcionaria millor l’economia i es recaptaria per a la guardiola de les pensions.

No és només un tema de drets humans i laborals, regularitzar també és i, encara més ho serà, una gran necessitat social i econòmica a Europa.

Però, per què els estats encara no entomen de debò mesures de regularització més lògiques, d’acord amb la realitat?

That is the question.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

65 + = 73

Últimes notícies