Aproximadament ara fa quatre anys, amb l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units i la implantació de la seva política proteccionista contra els productes agrícoles europeus va provocar un daltabaix al sector primari europeu i ebrenc. Productes agrícoles tan nostres com: l’oli, vi i taronges, vam patir per part de l’economia americana uns aranzels del 25% . Uns aranzels que feia quasi inviable per als nostres productors i distribuïdors la seva exportació a uns dels mercats més potents de l’economia global.
El fet és que des de l’arribada al poder de Donald Trump i la seva particular guerra amb la implantació abusiva dels aranzels als nostres productes agrícoles comportà un descens considerable del preu de l’oli. Una caiguda del preu al voltant del cinquanta per cent en quasi quatre anys. Uns preus que posaren en una situació financera preocupant molts de productors i distribuïdors d’aquest bé de primera necessitat. Més d’una cooperativa ha fet fallida durant aquests 4 anys. Fins i tot la gran multinacional espanyola del sector, Deoleo, ha hagut de realitzar un parell d’ampliacions de capitals per sortir de la fallida econòmica.
Aquesta caiguda del preu de l’oli ha durat fins a la meitat de l’any 2020. Curiosament, la pandèmia causada pel coronavirus provocava un canvi de tendència en el preu de l’or verd: el confinament de les famílies, el teletreball i l’efecte substitució entre menjar fora de casa o haver de realitzar els àpats a la llar familiar disparà la demanda de l’oli d’oliva amb la seva conseqüència de la seva pujada de preus.
A partir d’aquest canvi de tendència la pregunta que es podien fer els productors i distribuïdors: si aquest fet era flor d’un dia o seria una tendència de llarg termini? La realitat que durant aquest darrer any el preu de l’or líquid no ha parat de pujar. Dos fets han ajudat a consolidar aquesta pujada. Una pujada que tot indica que pot durar entre dos o tres anys més, observant la tendència històrica de l’evolució de l’oli d’oliva.
El primer fet que va provocar la consolidació del preu d’aquest bé agrícola fou la victòria del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units. És a dir, la derrota del president proteccionista Donald Trump. Tot indicava que amb la victòria de Joe Biden i per tant del Partit Demòcrata posaria fi a la guerra comercial entre els Estats i Units i Europa. Així doncs, la supressió dels aranzels era qüestió de dies. El sector oleic començava a veure la llum al final del túnel.
El segon fet que ha consolidat la tendència d’aquests increments de preus va succeir el dimarts 15 de juny amb la reunió bilateral Estats Units-Europa, al final de la reunió anunciaven : l’acord de supressió dels aranzels del 25 per cent als productes agrícoles europeus. Aquesta notícia provocava que el preu de l’oli d’oliva espanyol als mercats majoritaris es consolidava per damunt dels 3 euros per quilo. Preus que no es veien des de l’any 2017 i un 60 per cent més alt respecte de la campanya l’any anterior.
El cert és que aquesta pujada de preus és una gran notícia per a les nostres comarques de les Terres
l’Ebre. Entre altres coses perquè encara avui en dia el cinc per cent de la població ebrenca té l’agricultura com a mitjà de vida, és a dir, aproximadament 9.000 ebrencs viuen d’aquest sector primari. I molts d’aquests pagesos tenen la producció d’olives com a base dels seus ingressos principals. I no cal dir, a més a més, que és un bombolla d’oxigen per a les cooperatives, molins i distribuïdors d’aquests producte tan nostres.
