Lo museu de la vagina

Fa tot just mig any (23/04/2021) l’article que signava versava sobre el Museu del Penis a Reykjavik (Islàndia), i tancava l’escrit comprometent-me -per la paritat sexual- a escriure sobre el Museu de la Vagina inaugurat a Londres (Candem Town) a la tardor del 2019.

Com és sabut, la vagina és l’estructura sexual i sensual (orgasme vaginal) femenina que a modus de canal fibromuscular tancat s’estén des de la vulva -la part externa de la zona genital femenina- fins el coll de la matriu (úter). Aquesta preliminar descripció anatòmica pot semblar “perogrullesca”, però cal tenir present que gairebé dues terceres parts de la població femenina britànica entre 15 i 25 anys (segons estadístiques al Regne Unit) no té clara la diferenciació entre vulva i vagina. Probablement per això la divulgadora científica-sexual Florence Schechter va decidir obrir a Londres el Museu de la Vagina amb el propòsit de que: << la vagina és una part del cos humà de la que se’n hauria de parlar… i no amagar>>. El museu anglès dona la  possibilitat de comprar simbologia vaginal que la mateixa Florence ha dissenyat: panells de tampons, anells i bijuteria amb forma de vagina, tovalloles femenines i altres objectes que representen un orgull de la feminitat. Al mateix temps que dona la possibilitat de viure experiències relacionades amb la vagina, els preservatius, la penetració i clar, també de la menstruació i la salut vaginal. El Vagina Museum s’ubica a  l’Unit 17&18, Stables Market, Chalk Farm Road a Londres NW1 8AH.

En l’antiguitat ensenyar la vulva era un gest humorístic i vigoritzant, així ho manifesta l’autora sueca Liv Strömquist en el seu revelador còmic El fruto prohibido (Reservoir Books, 2018), un assaig que traça una història cultural de la vulva/vagina a través de tots els significats, mites i funcions que la ciència i la religió li han atribuït en diferents èpoques. Aristòfanes (dramaturg grec de fa vint-i cint segles) descriu les dones d’Eleusis (ciutat de la mitologia grega) ensenyant-se divertides els genitals les unes a les altres. També es feia a Egipte on la vulva de les faraones era objecte de culte dels poderosos. I en moltes faules europees ensenyar-li la vulva al diable és una manera d’enfrontar-s’hi i derrotar-lo (segons Strömquist).

La mateixa autora sueca manté que al llarg de la història la vulva s’ha envoltat d’un núvol de culpa i vergonya i que ningú en vol sentir a parlar. És possible que d’aquests tabús sorgeixi el vaginisme?. És a dir, la disfunció sexual causada per una contracció involuntària de la musculatura que envolta l’entrada de la vagina, que es pot contraure, per exemple, a l’hora de intentar el coit, i la conseqüència és que aquesta contracció muscular fa impossible la penetració.

La vagina és un receptacle obert (a vegades tancat) a un món de sensacions. És part de l’anatomia sexual de la dona que pot interpretar sentiments sexuals en rivalitat directa amb el clítoris. La vagina és, a més, com una mena de tobogan per a que una criatura arribi al món. Si hi ha moltes representacions públiques i admirades (encara que algunes encobertes) que representen el símbol fàl·lic masculí?, la vagina -malgrat els talibans- no és mereix quelcom més que un museu? Salut!

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 86 = 95

Últimes notícies

-->