HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catL'òmnibus de la mort encara no s'ha aturat

L’òmnibus de la mort encara no s’ha aturat

Aquests dies de precampanya electoral he començat a llegir el llibre de l’escriptor i periodista, Toni Orensanz, “L’Òmnibus de la Mort”. Aquest assaig el tenia pendent de llegir des de feia força temps, però per una cosa o per un altra es quedava dins del calaix dels llibres pendents de lectura. Ja se sap, de vegades comences a llegir una altra temàtica de lectura, altres perquè hi poses altres prioritats, o perquè han arribat altres llibres que consideres més importants, i així passen els dies i queda en l’oblit fins que un nou fet o lectura inesperada et torna a recordar aquella obra que es trobava oblidada en la foscor dels calaixos perduts.

El fet és que el darrer llibre del periodista Jordi Duran “La brigada antifeixista de Móra” en va recorda el treball de l’escriptor de Falset. Certament, les malifetes d’aquells comunistes llibertaris per les comarques riberenques, terrraltines i l’Aragó són dignes d’anàlisis. Les conseqüències d’aquells ajustaments va comportar una repressió indiscriminada per part del sollevats feixistes un cop acabada la guerra, amb la victòria les tropes del general sollevat , Francisco Franco. Demostrant al final de tot és que la violència genera més violència, entrant en una espiral de no acabar-se mai.

Curiosament, i per casualitat de la vida, ara fa cosa de dues setmanes i un cop acabat de llegir l’obra del Duran, el meu amic, lluís Granero, i amb una certa premonició em regalà el llibre de Toni Orensanz “L’Òmnibus de la Mort”. Per fi la intriga d’aquells anys, d’aquells anarquistes -pistolers que imposaven les seves idees a base d’execucions sumaríssimes se’m podria revelar en pels i senyals. I entendre 85 anys després d’aquella època el pensament i la forma d’actuar d’una societat i d’unes comarques.

Crec que tots aquells fets s’haurien de donar conèixer i analitzar perfectament, molts anys de silencis i de pors furtives han llaurat una idiosincràsia peculiar per aquestes terres. De vegades fins i tot alguns tics de justiciers perduren per part de certa gent que encara no ha entès com funciona la democràcia.

Per sort, avui en dia aquells dies convulsos on s’intentava imposar la ideologia a força de descarregar el carregador de les pistoles i rifles i omplir les cunetes de cadàvers han passat a la història. Però així i tot, encara algun candidat es pot trobar les finques esporgades gratuïtament, haver de canviar de sistema reg més modern, renovar inesperadament les quatre rodes del cotxe o rehabilitar urgentment la fatxada de casa pel mal gust artístic d’algun pintor anònim. Fets que queden impunes desgraciadament davant el silenci de la foscor i el vistiplau dels nous capitosts comarcals.

Batiste Forcadell
Batiste Forcadell
Llicenciat en economia per la UNED
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 4 =

Últimes notícies