A través del Setmanari l’Ebre m’assabento de la mort d’una de les veus més característiques de la comunicació ebrenca i, fins i tot, gosaria dir de la catalana. Amb Luz Acero se’n va una gran personalitat de la radiodifusió tortosina, Radio Tortosa que, amb Ràdio Ulldecona formaven el tàndem més important de la ràdio del Baix Ebre. Luz Acero va entrar a treballar a Ràdio Tortosa el 1948, i fins al juliol de 1991. Són 43 anys, alguns d’ells marcats fèrriament pel franquisme. En efecte, un cop acabada la Guerra Civil, el règim va fer un control ferotge de tots els mitjans de comunicació, inclosa la ràdio i l’emissora tortosina, que no va ser aliena a aquesta decisió.
A la dècada dels 40 la radiodifusió està marcada pels avatars, resultats de la Segona Guerra Mundial, i en el cas d’Espanya, per la Guerra Civil, i per tant la ràdio es converteix en una arma de propaganda política al servei del franquisme, i d’aquesta forma està subjecta a vigilància i tutela permanent. És per aquesta raó, en aquells moments i a falta de la televisió a l’Estat, que la ràdio és, també, un artefacte potent que les pressions democràtiques volen desactivar, i és quan es nota el seu potencial per a intentar arribar a una gent que somia en una veracitat que la classe política franquista impedeix. Aquest potencial el va demostrar Orson Welles en la clàssica La guerra de los mundos, en què va atemorir a milions d’oients, que van sortir al carrer horroritzats pel que estaven escoltant; fins i tot a Espanya, a la incivil Guerra Civil, el general Queipo de Llano va utilitzar els micròfons de Unión Radio de Sevilla per a adreçar-se als seus oients: “Sevillanos, la patria està en peligro”. Molts sevillans estant a les seves cases, atònits, incrèduls de les ‘chorrades’ del castellà Queipo de Llano. Vet aquí un exemple de com el franquisme utilitzava la ràdio.
La ràdio, a diferència d’altres mitjans, per la seva proximitat i creativitat és un dels que té major credibilitat. La potència de la ràdio davant de qualsevol lluita política -com la que actualment estem vivint- és un fet creïble en nombrosos moments de la història.
Lamentablement, en determinades circumstàncies històriques com el franquisme, la ràdio va ser i es va convertir en una gran aliada. Justament, quan Luz Acero entra com a locutora a Radio Tortosa, a la dècada dels quaranta, la ràdio es converteix en una arma política de propaganda a favor del règim, no solament a Espanya, sinó també internacionalment al servei de les potències que en aquell moment estan lluitant, fet que obre la porta a la creació de noves emissores per a penetrar ideològicament als països ocupats pel nazisme. En aquest cas la BBC anglesa serà la primera en descobrir les possibilitats radiofòniques per garantir una llibertat amenaçada.
Són temps en què les emissores independents espanyoles es veuen obligades -en particular la cadena SER- a connectar diàriament amb els serveis informatius de Radio Nacional de España, fins a la mort del gran dictador el novembre de 1975.
També són temps de programes que no molesten al règim com els inevitables Discos Dedicados o Solicitados i altres programes que tenen una audiència milionària com Carrusel Deportivo de la SER o Tiempo de juego de la COPE, al costat d’una ràdio servida per grans professionals: Federico Gallo, Jorge Arandez, Maruja Fernández o María Matilde Almendros en el programa Fantasía els dissabtes a la tarda, o Radioscop de Ràdio Barcelona. És el moment en què altres emissores europees, també, s’avancen amb una ràdio d’uns continguts altament musicals per a una joventut que s’allunya de la política: Ràdio Montecarlo i Ràdio Luxemburgo seran les pioneres (jo mateix era un fan de l’emissora de Luxemburg).
En el cas de Ràdio Tortosa, va tenir una gran audiència per la veu càlida i dolça de Luz Acero, que, com molt bé ha destacat Núria Menasanch, era el alma mater de l’emissora, persona entranyable que despertava confiança i credibilitat, que al costat de, entre altres, Ramon Miravall, Ximo Rambla i José Ángel Ódena, van portar les seves emissions a un gran nombre d’oients de les Terres de l’Ebre, fent que la radiodifusió tortosina fos una escola per a futurs professionals de la ràdio i de la premsa.
