Mari Chordà (Amposta, 1942) culmina la seua trajectòria amb una destacada exposició retrospectiva al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que es pot visitar fins al 12 de gener de 2025. Sota el títol “Mari Chordà… i moltes altres coses”, esta mostra oferix una mirada profunda sobre l’obra i el llegat d’una artista multidisciplinària que ha trencat motlles en l’art i el feminisme.
Esta retrospectiva no només celebra el seu llegat artístic, sinó que reafirma la vigència del seu discurs vital i reivindicatiu. La seua obra continua sent un clar testimoni de la relació entre art i activisme, i el seu compromís amb la llibertat de la dona i la seua identitat.
Cada divendres fins al 10 de gener, el MACBA organitza visites comentades, dirigides per artistes i investigadores com Albert Gironès, Eva Paià i Marina Ribot Pallicer, que conviden els visitants a construir un relat col·lectiu i a connectar amb les obres de manera íntima i reflexiva.
Pintora de formació, Chordà va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i es va iniciar com a pionera en la representació de la sexualitat femenina lliure i el plaer en l’art. Les seues icòniques pintures de vagines, creades a partir de 1964, trenquen amb els tabús del moment, abordant amb valentia la maternitat, les relacions lèsbiques i els cossos femenins des d’una perspectiva empoderada i sensorial. Influïda pel pop art i la psicodèlia durant la seua estada a París, el seu estil destaca pels colors vius i les formes sinuoses que reivindiquen l’erotisme com a font de vida.
Chordà també ha sigut una veu clau en el feminisme de l’estat espanyol. Va fundar Lo Llar a Amposta el 1968, un centre cultural innovador, i posteriorment el bar-biblioteca feminista LaSal a Barcelona, que esdevingué un espai de trobada i reflexió per a dones, amb serveis d’assessorament i activitats culturals. D’este projecte sorgí LaSal: Edicions de les dones, la primera editorial feminista centrada en literatura escrita per dones.
Amb una obra present en col·leccions com el Museu Reina Sofia i el MACBA, Chordà ha marcat un abans i un després en l’art contemporani i en les lluites feministes.
