La Direcció General de Memòria Democràtica promourà noves exhumacions de fosses relacionades amb la Guerra Civil i el franquisme. Durant el primer semestre del proper any, la Generalitat té previst intervenir a Móra la Nova i la Palma d’Ebre. Ho ha donat a conèixer la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha fet balanç de les intervencions efectuades durant este 2023, on s’han recuperat una vuitantena de cossos a l’Ebre, sobretot a les fosses de l’ermita del Remei, de Flix, i el cementiri de Masdenverge.
La prioritat seran les intervencions que es puguen dur a terme en fosses que estiguen localitzades fora dels cementiris. “Les fosses que es troben fora, a la intempèrie, patixen sempre més risc de que es deterioren pel pas del temps, la climatologia, o les obres”, ha destacat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Tot i això, Aragoneses ha volgut destacar que “la percepció de la memòria ha canviat i ara hi ha molta més cura i consciència social al voltant dels espais de memòria i l’aparició de restes òssies”.
Des de la Direcció General han fet pública la relació de fosses on tenen previst intervenir durant la primera meitat de l’any vinent. A les Terres de l’Ebre, hi han previstes dos intervencions i les dos seran a la Ribera d’Ebre, en concret a la Palma d’Ebre i a Móra la Nova. També hi han previstes algunes excavacions al front del Segre i a la resta del país. En concret, el Departament s’ha posat com a objectiu intervenir a Bovera, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre, Isona i Conca de Dellà, i també a Montmajor.
Quinze intervencions durant l’últim any
La consellera i el director general de Memòria també han fet balanç de les actuacions que s’han dut a terme mitjançant el Pla de Fosses. Durant tot l’any s’han dut a terme quinze intervencions arqueològiques, entre les quals destaquen les que es van dur a terme al cementiri de Masdenverge i a l’ermita del Remei de Flix.
Al cementiri de Masdenverge es va intervenir entre febrer i maig i els treballs arqueològics van permetre recuperar les restes de 34 soldats de l’exèrcit franquista, que van ser inhumats a l’interior del cementiri durant els primers dies de la batalla de l’Ebre. D’altra banda, a Flix els treballs es van centrar en una parcel·la molt propera a l’ermita del Remei, on ja havien aparegut restes en superfície fa uns anys. Els treballs a la zona s’han desenvolupat des del passat mes d’octubre i, de moment, s’han pogut recuperar les restes de 45 soldats, provinents d’un hospital de sang que es va instal·lar en un terreny proper. Altres intervencions destacades s’han dut a terme a Bovera, on es van recuperar 24 cossos, o al cementiri de Reus, on es van recuperar i identificar les restes del sindicalista Cipriano Martos, que van ser inhumades de nou a Granada per desig de la seva família.
D’altra banda, altres intervencions menors s’han situat a la Plana del Mas Soler (Tivissa); Mas de la Garsa (Corbera d’Ebre); Mas de la Pila (Corbera d’Ebre); la Cova del soldat mort (la Palma d’Ebre); Gorraptes del Render (Palma d’Ebre); Mas Bibiel (Ulldecona); el Rovellar (la Palma d’Ebre); Aumec (Flix), Mas d’en Blanc (Vespellà de Gaià) i Hostal d’Aidí (Llavorsí). En total, la Direcció General ha pogut recuperar les restes de 124 individus. Tal com marca el Pla de Fosses, els cossos s’analitzaran genèticament i les dades d’ADN passaran a formar part de la base de dades del Pla, que es conserva al laboratori genètic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Estes dades, a la vegada, es creuaran amb les dels familiars que busquen alguna persona desapareguda durant la Guerra Civil. Si les dades genètiques coincidixen i es pot establir una relació de parentiu, les restes recuperades es lliuren als seus familiars perquè puguen dignificar-les.
Set soldats identificats
Durant tot el 2023, la Generalitat ha pogut identificar les restes de set persones. Tres han estat d’individus que es van recuperar arran de l’obertura de la fossa de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, on es van exhumar les restes de 177 individus durant el 2021. Les proves genètiques efectuades enguany han permès identificar les restes de Joan Guil, Ricardo García i Narcís Mediavilla. L’any passat ja es van poder identificar les restes d’Andreu Flores i Josep Aubeso, també provinents de Santa Magdalena, on hi havia instal·lat un hospital de campanya.
Les altres restes identificades corresponen a Cipriano Martos, exhumat del cementiri de Reus, i també s’han identificat les restes de tres persones que es van recuperar de la fossa del Prat del Fuster, a Sorpe, exhumada l’any 2021.
