HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catMig segle d'agermanaments de Tortosa

Mig segle d’agermanaments de Tortosa

El dia 1 de maig de 1968, ara ha fet mig segle, en el marc de les aleshores Festes de Primavera i Fira de Maig, tingué lloc l’acte de signatura del protocol d’agermanament entre Tortosa i Avinyó. La correspondència fou el dia 20 d’octubre següent a la ciutat francesa. Al llarg d’un seguit d’anys es va mantenir molt activa la relació fraternal entre ambdues ciutats amb intercanvis escolars, visites de grups i participació diversa.

El moviment de ciutats agermanades tingué els seus orígens a Europa al final de la Segona Guerra Mundial. En acabar el conflicte es van començar a establir relacions humanitàries entre poblacions que havien participat en bàndols oposats, algunes amb destruccions severes. L’agermanament entre Orleans (França) i Dundee (Escòcia) el 1947; i entre Montbéliard (França) i Ludwigsburg (Baden Württemberg-Alemanya) el 1951, foren les primeres. L’objectiu era crear lligams de relació social i humana entre comunitats locals de diferents estats, alguns pertanyents a nacions fins feia poc enfrontades i, així, avançar en una nova cultura de pau i fraternitat. A finals de la dècada, el procés es generalitzà i el 1963 ja eren 120 les ciutats agermanades.

Tortosa fou una de les primeres ciutats catalanes a sumar-se al moviment d’agermanament. Encara estava viva a la memòria la commemoració dels vuit-cents anys de la refundació de la diòcesi de Tortosa, amb motiu del qual s’havien publicat diversos treballs històrics sobre el procés, en particular el fet que fora Guifré, abat del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, nomenat primer bisbe. Guifré va venir a Tortosa amb nou monjos del seu monestir que constituïren la primera comunitat canonical sota la regla de Sant Agustí. És en aquest context que es comença a parlar d’un agermanament entre Tortosa i Avinyó. Unides a més per diverses coincidències com el fet de la seva rellevància històrica, amb especial referència a la crònica del papat d’Avinyó i el darrer papa Pere de Luna, que acabà refugiat al castell de Peníscola a la diòcesi tortosina; el fet d’estar situades al tram final dels rius més importants del seu país (el Roine i l’Ebre) i inici dels seus deltes. I, fins i tot, ser la ciutat nadiua dels més importants directors teatrals del seu moment (Pierre Vilar, a França; Ricard Salvat a Catalunya).

Això i tot, el procés no fou fàcil. Iniciat el 1967, fa mig segle, va trobar-se amb l’oposició de Tarragona i en concret de la seva autoritat política, que exigien que havia de ser la capital provincial qui s’agermanés amb Avinyó i no pas Tortosa, que deien era d’inferior categoria. Després d’un estira i afluixa de mesos, al final es va optar per la solució salomònica: que Avinyó s’agermanés per separat amb les dues ciutats.

Actualment hi ha 172 municipis catalans que han establert relacions d’agermanament amb altres localitats del món, amb el cas més significatiu de Barcelona que ho ha fet amb 22 ciutats. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, a més de Tortosa, hi ha altres 8 municipis (Xerta, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Riba-roja, Móra d’Ebre, Bot, Corbera i la Fatarella), que estan agermanats, cadascun d’ells, amb un municipi de França excepte Xerta, agermanada amb una vila d’Argentina.

Al llarg dels anys Tortosa ha mantingut viu l’esperit d’agermanament. Celebrant acords amb altres quatre ciutats: Alcanyís (Aragó-Espanya) el 1972, Vercelli (Piemont-Itàlia) el 2003; Le Puy-en Velay (Alvèrnia-França) el 2005; i, Tartous (Síria) el 2007. L’any 1995 s’havia plantejat la possibilitat d’un agermanament amb Port Alberni (Vancuber-Canadà), però el projecte no va reeixir. De diferent forma s’han mantingut lligams amb Avinyó, Alcanyís, Vercelli i le Puy-en Velay però no amb Tartous quan potser és la ciutat que més necessitaria ajut solidari pel fet de trobar-se en un país immers en una cruel Guerra des de fa set anys que ha causat ja més de cent mil morts (vint mil nens), un milió de ferits i cinc milions de desplaçats. Els agermanaments no han de ser solament de color de rosa. És difícil trobar la fórmula per ajudar-los perquè darrere hi ha interessos polítics de les grans potències internacionals. La relació a nivell de ciutats podria ser positiva per la seva neutralitat. Segurament molts de tortosins i ebrencs estarien disposats a trametre joguines o productes de més necessitat o acollir durant uns dies o setmanes a xiquets i xiquetes de Tartous i així allunyar-los de la Guerra.

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 22 = 30

Últimes notícies