Moltes gràcies!

L’altre dia vaig llegir un article de la Maria Crehuet on explicava que massa sovint ho donem tot per fet, massa vegades pensem que qui ens atén o serveix ja compleix amb la seva faena i cobra el sou corresponent, massa vegades ens obliden de donar les gràcies i això és un gest senzill beneficiós per a qui el rep i més encara per a qui l’atorga.

Ja diu la dita “de bien nacido es ser agradecido” però sembla que volem ser tan moderns que fins i tot perdem les normes bàsiques de l’educació i el respecte. Aprendre a agrair un fet, un moment, una trucada, una gestió, una companyia… és aprendre a estimar la vida. No cal que guardem l’agraïment per una cosa extraordinària, el dia a dia és ja per si un miracle en tots els sentits. Tothom es mereix un agraïment, i això val per la relació familiar, per la relació entre persones treballadores d’una empresa, entre veïns i veïnes, entre administracions i públic.

El cor de les persones no entén de càrrecs, races ni edats. Un somriure, una paraula amable, un gràcies, i sembla que el dia s’il·lumini. Ser agraït i agraïda és saber trobar beneficis allà on només hi veuríem rutina de deures dels altres de cara els nostres drets, si el nostre cor fos de pedra. Considero que aquest és un dels valors perduts que val la pena posar en pràctica, i si heu arribat fins al final del meu article pos… Moltes gràcies!

Lluisa Bertomeu
Lluisa Bertomeu
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

47 + = 53

Últimes notícies