Les noves tecnologies són fantàstiques, però no sempre funcionen correctament. Aquests articles, que tenen la pretensió d’analitzar amb detall el que es diu -i el que no es diu- en els plens de l’Ajuntament de Tortosa, estan escrits des de la comoditat que representa seguir-los en diferit i poder-los escoltar una vegada i una altra intentant captar les informacions que es donen, els detalls dels arguments, les expressions que s’utilitzen, les repeticions que es fan… Això és possible gràcies al fet que estan penjats a YouTube, cosa que agraïm a la Corporació i als tècnics.
En la gravació del plenari del 31 de juliol els primers setze minuts no tenen àudio. No sabem, per tant, de què parlaven, però de les primeres intervencions que sí que es poden sentir arribem a la conclusió el tema devia ser la renovació del consell d’administració de l’empresa d’aigües. La CUP s’absté, JxT vota en contra, però la mesura s’aprova amb el vot de qualitat de l’alcalde. El segon punt va d’un tema semblant: la renovació dels membres del consell d’administració de l’Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Hospital i Llars de la Santa Creu de Tortosa. La CUP s’absté. La representant de JxT fa dos llargues intervencions en les quals, d’una banda, recrimina al govern d’atorgar-se majories absolutes en els consells d’administració de les diferents empreses municipals, i, de l’altra, s’adreça a la CUP manifestant la seua preocupació pel posicionament que ha adoptat en relació amb aquest tema, per la seua “submissió absoluta al govern socialista i d’ERC”, per la seua incoherència i que hagin donat al govern “una majoria que no tenen”.
Els tres temes que es debaten a continuació són de caràcter cultural i educatiu i més aviat de tràmit. El primer tracta de les subvencions per a activitats culturals, que s’aprova amb el vot favorable de la CUP i l’abstenció de JxT. El segon és sobre les bases dels premis al foment del coneixement que s’aprova amb l’abstenció de la CUP i el vot a favor de JxT. El tercer, sobre els plans educatius d’entorn que, des de fa anys, funcionen en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat, és aprovat per unanimitat. Un quart tema que, en llenguatge planer, tracta de l’aprovació d’unes factures de 2022, corresponents a l’anterior govern és aprovat per unanimitat i sense debat.
Per estar íntimament lligats entres sí, s’agrupen en un mateix punt els tres que es posen a debat a continuació: la plurianualitat de les obres d’ampliació de l’auditori Felip Pedrell, de la direcció d’obra i de la direcció executiva i la coordinació de seguretat i salut de l’obra. El regidor de la CUP manifesta el seu vot favorable malgrat que sosté que la inversió en obres no és necessàriament inversió en cultura. Meritxell Roigé (JxT) fa un breu resum del projecte de reforma des del 2018, de com ha evolucionat el seu finançament i retrau, mitjançant les actes, el que llavors van dir els portaveus dels grups a l’oposició; insistix en què l’equip de govern actual ha oblidat dir que es tracta d’un projecte del govern anterior i d’on venen i qui ha aconseguit els recursos per finançar-lo. Després hi ha unes intervencions creuades entre la regidora responsable de la proposta, Pilar Caballé, i M. Roigé sobre projectes i elements a millorar a l’auditori.
Com es desprèn de les línies anteriors el primer cavall de batalla d’aquest plenari ha estat la representació dels diferents grups en els consells d’administració de les empreses municipals. JxT es mostra molt bel·ligerant en aquest tema i torna a reiterar l’argument, feble, de la representativitat que els van donar les urnes; l’alcalde li contraposa l’argument, fort, de la legitimitat que la llei dona a les propostes que fan. L’altre punt de dura i, com tantes vegades, agra controvèrsia va ser l’aprovació de la plurianualitat de la reforma de l’auditori. Aquest és un tràmit imposat per la llei per a aquelles despeses que s’hagin d’estendre a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzin i que és una excepció al criteri ordinari de l’anualitat. No podent-se executar el 2023, era obligat aprovar la plurianualitat que se sotmetia a aprovació. La paradoxa va ser que la conveniència o no de la plurianualitat no es va debatre ni un segon i, en canvi, tots els grups van contribuir a discutir durant més de mitja hora si hi havia o no projecte, d’on venien els diners o si hi havia o no bloqueig, sense aportar cap clarificació addicional al que ja se sabia.
Una curiositat estadística: la representant de JxT va acusar 29 vegades a l’actual equip de govern de mentir; d’aquestes, la gran majoria estaven adreçades a l’alcalde: 15 en tres minuts.
