La filòloga, professora i escriptora Carme Meix i Fuster va morir diumenge passat a Barcelona a l’edat de 87 anys. Nascuda a Gandesa en plena Guerra Civil, la seua infantesa es va veure marcada per la duresa de la postguerra i les circumstàncies difícils d’una època de grans contradiccions. Malgrat les dificultats, Meix va començar a escriure des de ben jove, però va ser en la maduresa, després d’un llarg camí de reconnexió amb la seua llengua materna, que va desplegar tot el seu talent literari.
Després de traslladar-se a Barcelona l’any 1964, on va estudiar Filologia Catalana i es va especialitzar en l’ensenyament de la llengua, Carme Meix va aconseguir un equilibri entre la seua tasca pedagògica i la seua passió per l’escriptura. Va exercir de professora de català en diversos instituts de secundària de Barcelona i Santa Coloma de Gramanet. Esta dedicació a l’educació no va impedir que es mantingués activa en la literatura i publiqués diversos llibres de narració i poesia.
El seu primer gran èxit va arribar amb Palau d’absències, un recull de poesia que li va valdre el prestigiós Premi Caterina Albert i Paradís el 1991. La seua obra poètica, profundament personal, es reflectix en temes recurrents com la tardor, l’aigua, la infantesa o el record.
Tres novel·les
Continua la seua trajectòria amb la publicació de tres novel·les històriques, La dansada (1996), ambientada a la seua Gandesa natal, El crit de l’esparver (1996), premi Universitat de Lleida de novel·la històrica, que tracta sobre les guerres dels remences a mitjan segle XV, i Paisatge amb boira (1998), ambientada a l’Empordà. També va participar en el recull de poesies d’autors ebrencs Terres d’aigua (2004) i en el recull de contes El brogit de l’Ebre (2003), que l’anima a publicar Cercles (2004), un recull de sis relats que rep el premi Vila d’Ascó de narrativa. Als setanta anys va publicar la seua novel·la més ambiciosa, Collita de foc (2007), guanyadora del premi Vila d’Ascó de narrativa, que relata la duresa de la vida de la pagesia de finals del segle XIX i inicis del XX.
A més de la seua producció literària, va col·laborar en mitjans com el Setmanari La Veu de l’Ebre, antecessor del Setmanari l’Ebre, i també amb el diari Avui.
Carme Meix va ser distingida amb el Premi Neus Gràcia d’Òmnium Terres de l’Ebre, que li va ser atorgat el 2019 per la seua trajectòria literària, per la seua tasca com a professora de català i el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes.
