HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catMúsica algueresa vora l’Ebre, Antonello Colledanchise i Susanna Carboni

Música algueresa vora l’Ebre, Antonello Colledanchise i Susanna Carboni

Durant aquestes primeres setmanes de juliol hem pogut gaudir vora l’Ebre de les actuacions del cantautor alguerès Antonello Colledanchise, acompanyat al clarinet per la cantant lírica sarda Susanna Carboni, a la Festa Major de Roquetes i a la festa de la parròquia de Tivenys. Formaven part d’una minigira per Catalunya, que havia començat a la menuda població alt-empordanesa de Biure. Era el segon cop que aquest prestigiós músic actuava a les Terres de l’Ebre. El febrer de 2020, pocs dies abans del confinament, va tindre una actuació molt lluïda al poble de Campredó, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, organitzat des de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill i dedicat en aquella ocasió al català de l’Alguer. El dia següent va actuar a la població riberenca de Ginestar. Va estar acompanyat pels guitarristes Raffaelle Todda, de Càller, i el sassarès Gianluca Dessì.

Dirigent Escolàstic al Liceu Científic “Fermi” de l’Alguer, en el qual s’ocupava de Psicologia i Pedagogia didàctica, poeta i compositor, Antonello Colledanchise va ser distingit a principis d’any amb el Premi Internacional Tacita Muta per a les Minories Lingüístiques per la seua tasca com a escriptor i compositor en la parla algueresa.

Aquesta distinció la va rebre a la seu del Parlament italià a Roma i representa un “reconeixement per a un moviment musical sencer que ha contribuït de manera determinant a la promoció i salvaguarda de l’alguerès i el seu pas a les noves generacions”. Va ser acompanyat pel síndic de la ciutat de l’Alguer, Mario Conoci; el regidor de Cultura i Turisme, Alessandro Cocco; i el delegat del Govern a Itàlia, Luca Bellizzi.

Recentment va celebrar els cinquanta anys des que va donar a conèixer la seua primera cançó en català, Alabama (1972). La seua carrera artística i cultural és una prova més de la resistència diària dels membres de la cultura algueresa, que lluiten per la supervivència cultural i lingüística de l’anomenada Barceloneta sarda.

La seua llarga trajectòria l’ha portat a rebre altres nombroses distincions. La primera el 1973 al Festival de la cançó algueresa en emportar-se el 2n premi amb la cançó Ninna Nanna. L’any següent era guardonat als Jocs Florals per la composició Li havien dit, una cançó contra la guerra. El 1980 guanya el primer Premi de Poesia “Città di Ozieri” amb la poesia Lo corral de vidre, mentre que quatre anys després rebia el Premio Internazionale di Poesia Luciano Mastino, amb el poema La pau sempre amagada. Els guardons continuaren al Festival de la cançó algueresa de 1986 amb Salvem L’Alguer i de 1990 amb És ja arribat l’hivern, al Premi de Poesia “Rafael Sari” de 1989 amb Lo plor de la mare, al Premi de Poesia “Sarcidano” de 1996 amb Perqué?, i el Premi “Faber” – intitulat al cantautor italià Fabrizio De Andrè- de 2002 amb la cançó Sem com a ondes de mar.

Ha publicat tot un seguit de compact discs; ha realitzat gires per països com el Brasil; ha portat la cançó catalana de l’Alguer arreu de l’illa de Sardenya, dels Països Catalans i del món; ha col·laborat amb autors tan emblemàtics com el malaurat Piro Piras, o actuals com l’operista Pau Zicconi, Franco Cano o la gran Franca Masu, la veu algueresa més coneguda als Països Catalans.

Aquest cop acompanyat d’una clarinetista excepcional, Susanna Carboni, cantant lírica formada a l’Acadèmia de Roma i també amb la famosa cantant d’òpera Montserrat Caballé, varen deixar un molt bon regust de boca als roquetencs.

La música algueresa ens fa reviure tota mena de sons mediterranis, amb un fort contingut històric que porta a la remembrança perenne de la seua vinculació a la catalanitat. Compta amb valors ben destacables com: Franca Masu, Angelo Maresca “lu barber”, Pau Dessì, Claudio Gabriel Sanna o Davide Casu, el grup musical Arbre del peix o el jove compositor Francesc Scognamillo.

L’agost de 2022 vaig tindre l’orgull de publicar la biografia del veterà poeta alguerès Antoni Canu (Osier, 1929), ara el tinc d’anunciar que he endegat la de l’amic Antonello Colledanchise, un músic alguerès “laureat” i de cap a peus.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 68 = 75

Últimes notícies