EDITORIAL // Després del tancament d’esta edició en paper, este divendres com a molt tard el Govern de la Generalitat haurà de fer un d’aquells passos enrere per a poder-ne fer després uns quants endavant. Com era previsible, el tram final de la tardor no ha perdonat i ha afavorit que la corba descendent de la segona onada de la pandèmia pel coronavirus haja trobat un punt d’inflexió per a tornar-se a enfilar. Ja no sabem si són les últimes garrotades de la segona onada o les primeres estribacions de la tercera, però el que és obvi és que seria una imprudència monumental i imperdonable afrontar les festes de Nadal com si les ganes de fer Nadal i fer teràpia nadalenca -amb tot el que implica- per a intentar girar full d’un any complex i complicat, pesessen més que el risc d’encastar-nos en un tercer cicle d’increment de morts i ingressats a les unitats de cures intensives.
Gairebé tothom, o la immensa majoria, té ganes de Nadal i del que implica: retrobaments familiars, regals amb els xiquets i xiquetes en l’epicentre, xarrades i dolços de sobretaula per a sostenir converses sense pressa, com no ens permet la pressió del dia a dia. Però un mínim exercici de reflexió ens hauria de portar a concloure que Nadal, amb tots els respectes cap al sentit essencialment cristià de la celebració, no dixa de ser en tots els seus vessants -el del consumisme i les reunions programades i ineludibles- una convenció, un artifici, que es pot traslladar, si volem, a qualsevol altre moment del calendari.
Contribuir a minimitzar un altre cop el coronavirus i a evitar morts és un objectiu que s’ho val. Per tant, és el moment de fer un últim esforç de contenció a les portes de l’inici de la vacunació als països europeus, amb la perspectiva que a partir del moment en què la vacuna siga una variable en joc, la millora haurà de ser per força sostinguda i no hauríem de topar amb nous punts d’inflexió negatius en l’evolució de la pandèmia. És el moment d’acceptar i complir i instar a complir les mesures de restricció amb vista a les festes de Nadal. Siguen quines siguen.
Després de nou mesos d’incertesa acumulada, de no saber quan començaríem a veure la llum al final del túnel, ara tenim per primera vegada un horitzó a mitjà termini més aplanat, que ens ha de reforçar la capacitat de sacrifici per a propiciar que hi arribem sense sacsejades de darrera hora.
Els brots declarats esta setmana al municipi terraltí de Batea i a l’hospital de la Santa Creu de Jesús, a Tortosa, i el fet que ni les residències ni l’UCI de l’Hospital Verge de la Cinta hagen fet net, ens recorden la virulència d’este virus i componen un missatge claríssim i explícit davant del qual només podem reaccionar amb rigor i responsabilitat social.
