HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catNegociadors, relators i… marejadors

Negociadors, relators i… marejadors

A mesura que passen els dies estic més convençut que els nostres dirigents que ens havien de portar cap a la independència no saben cap on han d’anar.

Varen prometre i  es pensaven que ens portarien cap a la República Catalana, fins a un nou país i va resultar un nyap. Jo crec sincerament que varen actuar de bona fe, fins i tot un jutge con Santi Vidal va anar per tot el país explicant que Europa ens ajudaria en la nostra lluita. Jo vaig tenir interès en la conferencia que va fer al nostre poble, on als nostres dubtes ho va deixar molt clar que tot serien flor i violes fins a la independència.

Les seves vel·leïtats i creences el varen portar a redactar una Constitució per la nova nació catalana. Tot plegat el varen inhabilitar i va perdre la plaça de jutge que tenia. Varen ser caritatius amb ell i el varen reposar a la carrera judicial. Ja no se’n sap res, d’ell.

Uns altres, els més vius o ràpids, varen fugir i els ha sortit tan bé la cosa que  han posat en entredit la dictadura postfranquista del regne de Felip V+I. Per cert els anglesos diuen que el rei jubilat  Joan Carles té una fortuna de molts mils de milions d’euros, però això son figues d’una altra panera.
I els més poc llestos/es varen pensar que la justícia espanyola era neutral. Incauts! Ells, si haguessin sigut “pillos”, haurien de pensar que la justícia se administra en nombre del Rei… i que la majoria de magistrats juren el càrrec de lleialtat al Rei, NO ALS CIUTADANS. I que incloent-hi tots els esports som l’únic país d’Europa on existeixen les copes del rei per als homes i de la reina per a les dones. A cap monarquia europea es juguen les copes dels reis, ni tant sols a Anglaterra. Però això també són figues d’una altra panera.

Com a independentista, republicà, d’esquerres i jurista veterà, ja puc començar a dir el que penso, peti qui peti, així que: Sempre vaig ser escèptic en l’eufòria que la independència i la creació de l’Estat català era cosa de pocs dies. Els amics em deien que això era derrotisme. Confesso que en algun moment m’ho vaig arribar a creure, sobretot en escoltar el jutge Vidal. Vaig començar a veure confirmades les meves opinions quan els juristes del Parlament català varen dir que tot era una bajanada. Aquests eren advocats neutrals i professionals de carrera, dignes de confiança.
Ara quan ja començo a estar de volta de quasi tot, i m’importa poc el que pensin aquells que no accepten les crítiques (per a ells faran), penso que és moment de tornar al pujolisme. Sí, a les tàctiques polítiques d’en Jordi Pujol i Soley. Aquell home nacionalista català i al qui donàvem el premi d’español del año a Madrid. Aquest sí que aplicava el seny català i enganyava al sol de migdia. Que consti que no el vaig votar mai i que tampoc el jutjo per si ha defraudat Hisenda.

Si no tornen al pragmatisme dels catalans i anar creixent com a nació a poc a poc, no farem res. Que quedi clar que cadascú ha de fer el seu paper. Els CDRs han d’“apretar”, Òmnium i l’Assemblea han de seguir la lluita. El Govern ha de buscar la millora dels ciutadans i esperar que Tabàrnia, per llei de vida, es vagi morint sola. No escric per agradar a ningú, ho faig per satisfacció personal.

Jordi Casanova Giner
Jordi Casanova Giner
advocat i escriptor aficionat
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 9 = 13

Últimes notícies