Ara farà uns dies, el meu pare m’explicava de les seves vivències de quan era menut. El seu pare (el meu iaio) treballava al Balneari de Cardó com a responsable del Colmado i el germà del meu pare, Juanito (el meu padrí) feia d’ajudant de cuina i cambrer. Ell, com a germà menut i amb només tretze anys no podia accedir al món laboral. Però l’edat prematura no l’excusava del deure de compliment de tasques dins la família. Una d’elles era preparar el burret i la sària feta de pauma, juntament amb els arreculants, collar, ramal i tot el necessari per passar el dia a la finca de la Serrada. En una de les alforges hi carregava unes garrofes per al burret i a l’altra un grapat d’arròs, unes tomaques i un tros de cansalada per poder dinar. Dinar que ell mateix es cuinava en foc a terra dins la caseta del tros. Es passava tot el dia “seguint” paraula que significava cavar tots aquells racons i raconets on la xaruga estirada pel burret no hi podia accedir. A la baixada del Sol, replegava tots els estris, vestia al burret i una hora de tornada cap al poble. I tot això en tretze anyets i tot solet.
La reflexió que feia paladejant el cafè de sobretaula, era que avui en dia la joventut té més coneixement teòric i un molt ampli ventall d’oportunitats d’accés al coneixement. Tenen les nocions que els mancava fa setanta anys. Dubte que tenen, ho consulten al mòbil i en pocs segons tenen una possible solució. Però d’aquí, es bifurquen dues realitats: primera, que no tenen cap possibilitat de sobreviure sense el mòbil a la mà i segona que amb aquesta solució teòrica rebuda, no són capaços de portar-la a la pràctica i en conclusió l’ajuda no tindrà una finalitat satisfactòria.
Quants de joves sabrien dur a terme alguna activitat del sector primari? Plantar una col, criar una gallina o inclús encendre un foc sense pastilles. Encara et diré més! Molts dels que marxen a estudiar fora, sort de les mares que els preparen els “Tuppers” congelats per a tota la setmana, perquè no saben ni fer-se un ou ferrat.
A la Bíblia ja diu molt clarament “Dona un peix a algú i menjarà un dia; ensenya’l a pescar i menjarà cada dia. La sobreprotecció que tenen avui en dia els passarà factura el dia de demà i de retruc, com sempre passa, als qui els envolten. És molt important insistir en el fet que han d’intentar portar l’activitat a terme, tot i que no els surti bé. Hem de deixar que s’equivoquen per ells mateixos i que la vida i societat els posi dins del solc.
És curiós com els anys fan veure les situacions diferents. Encara que per ells, som els grans que no sabem de què anem i no entenem res de la vida!
