La darrera opinió era sobre números. Avui va de numerets, entenent per aquest concepte allò que no porta enlloc i només serveix per distreure. De seguida ho entendreu: «L’Estat no va executar ni la meitat de la inversió prevista a Catalunya mentre gairebé va doblar la de Madrid», i la resposta de Pedro Sánchez aquest dimarts al Senat va ser que «l’Executiu ha augmentat l’execució pressupostària a Catalunya des que va arribar a la Moncloa», tot i que l’afirmació inicial i el reconeixement era del ministeri d’Hisenda.
En podem dir numeret, aixecada de camisa, fer passar bou per bèstia grossa,… però crec que va millor allò de «vols que et conte el «cuento» de l’enfadós?». Fixeu-vos que bé que hi va en tantes i tantes coses.
La crisi de l’espionatge amb Pegasus als catalans va esclatar el 18 d’abril i el 2 de maig l’espionatge a Pedro Sánchez; Pere Aragonés i Pedro Sánchez coincideixen a Barcelona i el segón li diu «tenemos que hablar»,…. i fins avui, res: «vols que et conte el «cuento» de l’enfadós?
El jutge crida a declarar al ministre Bolaños per l’espionatge amb Pegasus al president del Gobierno,…. i el jutge arxiva l’espionatge a Maragall i Torrent, iniciada fa dos anys, i no es diu ni piu dels més de 60 infectats pel mateix Pegasus. «vols que et conte …
És el mateix que amb la taula de diàleg, el retorn al bipartidisme amb la llei de l’audiovisual aprovada amb el PP, la protecció (ah!, disculpeu que és la persecució!) del català i la defensa de la immersió, l’empaitada a Carmen Cabezas pel retard en la vacunació de policies i guardiacivils (que no van voler donar la filació per fer-ho i a més va sortir el tema d’Astrazeneca),…. «vols que et conte …
Que no ens expliquin més contes, som adults i ciutadans i les tramoies estan a la vista. Ja sabem com s’acaba el vodevil: no passa res (com amb el superb i prepotent rei emèrit); bé als catalans si, sinó que li pregunten a Tamara Carrasco, per exemple, entre molts d’altres. És hora d’entendre que volem sortir d’aquesta merda, d’aquesta merda d’Espanya (o és l’Espanya de merda?). «Se’ns atraganta la realitat i l’hem d’escopir perquè ens ofega, com un pinyol d’oliva», he llegit. Per tant, anem a la nostra; anem per feina que en tenim molta, i sembla que la fem bé.
A la Ràpita s’ha desenvolupat el primer carregador elèctric de vaixells nàutics de Catalunya i Espanya. Al Pinell s’ha plantejat la primera comunitat d’energia cooperativa de Catalunya. El Delta s’ha identificat com espai idoni per al cultiu i producció d’algues, una font d’alimentació sostenible i sana de futur; la Generalitat ha establert un calendari d’actuacions per frenar la regressió i subsidència al delta, ara només cal que executen fins a 2050 els 63 milions d’Euros.
La costa ebrenca ha aconseguit 10 banderes blaves (de les 52 platges que hi ha, a tot Catalunya en són 94 de banderes per a les més 350 platges), indicador europeu de qualitat. A la Ribera assagen el cultiu de kiwis, per cert el nord de la comarca vol integrar-se a la reserva de la Biosfera i demana que s’ampliï la zona.
El llibre-llegat del nostrat Federico Mayor Zaragoza «Inventar el futur» reclama una evolució revoltada dels pobles i les persones retrobant l’esperit original de les Nacions Unides, segrestat per la plutocràcia financera, escrivia Xavier Garcia al setmanari. A la mateixa publicació Albert Mestre, explicava que El Think Thank de les Terres de l’Ebre deixarà fora aquell que es resisteixi al canvi.
Josep Pallarès, un ebrenc del Perelló, ha estat escollit rector de la Universitat Rovira i Virgili (un tortosí també ho és del campus de les Balears).
Com veieu, anem cap endavant en la bona direcció. Tenim indicadors. També tenim motius d’orgull d’identitat i de pertinença a les Terres de l’Ebre, fora de l’espiral del «cuento de l’enfadós».
