El darrer escenari de les Brigades Internacionals, es podrà visitar fins al 25 de novembre. Ha estat comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas del CRAI de la Universitat de Barcelona i, a més dels texts i fotografies organitzats en vuit àmbits, s’hi presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del Comebe.
Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es va convertir en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança de poder dur a terme una veritable revolució social. Va ser considerada per a molts com l’última gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món per a lluitar al costat del govern legítim de la República. Això va suposar la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats.
L’exposició recull la petjada d’estes Brigades Internacionals a la Batalla de l’Ebre, en què les grans protagonistes van ser la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren l’XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre de 1938. A partir d’esta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Va ser en este acte que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat en la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard. A principis de 1939, els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera.
Molts d’ells van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.
