Acabo de llegir un article de Josep Maria Arasa, exdirector del Setmanari l’Ebre, que amb el títol ‘Matilde és de dretes o d’esquerres?’ celebra i valora els primers 20 anys d’existència
d’aquest periòdic.
L’autor ens explica moltes coses que han anat passant en aquests anys, plens d’il·lusions i de frustracions, i posa com a exemple de treball constant el que ha dut a terme Matilde Villarroya, enginyera industrial i actual secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus.
En la seva apologia d’aquesta manera transversal de treballar recull la feina feta pels diferents mitjans escrits que han tingut les Terres de l’Ebre i reivindica la seva tasca, volent deixar de banda la història, sovint poc creativa, i fins i tot destructiva, de les ideologies, de dretes i d’esquerres.
Aquesta lectura m’ha fet pensar en un altre text que vaig llegir fa anys, una petita columna escrita de forma magistral per Manuel Vázquez Montalbán a la contraportada del diari El País, que començava: “parafraseando los evangelios, por sus obras los conoceréis…” L’autor recomanava, en poques paraules i d’una manera brillant, no deixar-nos portar per les etiquetes ideològiques a l’hora de jutjar les persones i que estiguéssim més amatents al seu comportament.
Josep Maria Arasa acaba el seu article exhortant-nos a defugir el discurs excloent per a donar pas a postures més intel·ligents i pragmàtiques, en què allò realment important sigui el què està per fer i que es faci amb bon criteri, per poder convertir les Terres de l’Ebre en “el centre del nou món”.
Aquesta introducció i l’exhortació final em serveixen per seguir reivindicant el projecte “Catalunya Sud. Regió de coneixement”. Aquesta proposta es basa en una manera tranversal, col·laborativa i europea de funcionar.
Catalunya necessita organitzar-se amb Regions de Coneixement, o sigui, grups humans entre 800.000 i 1.400.000 habitants amb un Producte Interior Brut (PIB) d’unes quantitats determinades i amb una Universitat. Cal recordar la importància de la suma de les dues regions: Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, en relació al PIB, a l’energia, a la indústria química, al turisme, a la producció agropecuària, etc.
Aquestes Regions de Coneixement han de tenir uns recursos assignats de manera transparent, han de poder prendre les decisions de manera subsidiària i després han de rendir-ne comptes al Govern de Catalunya.
A la gent del Camp de Tarragona , a la de les Terres de l’Ebre i, en definitiva, a la gent de la Catalunya Sud ens calen fets, no paraules. Volem respostes a aquestes preguntes:
1. Quina salut tenim la gent del sud de Catalunya?
2. Quins recursos econòmics han estat assignats al sistema sanitari i amb quins criteris se n’ha fet el repartiment?
3. Quina cartera de serveis té cada hospital de les nostres dues regions sanitàries? Quan ens haurem de desplaçar a altres regions i per què?
4. Quina importància té que els hospitals siguin públics o concertats o privats, respecte a la seva eficàcia i als seus resultats?
5. Quins són els resultats dels diferents hospitals de casa nostra en qualitat i eficiència?
Ens calen fets i no paraules per poder construir un projecte comú, transversal i centrat en la millora de la qualitat de vida de la gent que hi viu.
