Tot el territori peninsular va quedar a les fosques al migdia del passat 28 d’abril, una data que serà recordada com la d’altres esdeveniments excepcionals. Les Terres de l’Ebre no se’n van lliurar. L’incident es va produir a les 12:33 minuts del matí i els últims pobles ebrencs a recuperar completament el subministrament ho van fer a les 6 de la matinada del dia següent, és a dir, gairebé 16 hores després. I segons el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, encara n’hi van haver que van patir segones apagades, de molt més curta duració. L’apagada generalitzada va afectar també, i encara durant més hores en alguns casos, les telecomunicacions, però la situació es va anar normalitzant durant el 29 d’abril, tot i que encara va afectar per exemple la circulació de trens, que no van recuperar completament la rutina fins al dia 30. L’episodi va deparar el tancament de comerços, indústries i empreses, la impossibilitat de pagar amb targeta en els establiments que es mantenien oberts, estanteries i neveres de supermercats buides de productes -per l’aprovisionament de clients patidors o per a evitar que els productes es fessen malbé-; haver de dinar o sopar fred a les llars amb cuina elèctrica i coes en les poques benzineres que es mantenien operatives, entre molts altres condicionants gens habituals. Segons informava Canal TE, ciutadans ebrencs van anar a comprar candeles i aparells de ràdio amb piles per a informar-se sobre l’evolució del tall, fins al punt que en algunes botigues se van exhaurir.
Caos ferroviari
El cas és que les causes concises de l’apagada encara no es coneixen, però pel que fa a les conseqüències, el caos va embolcallar els principals nuclis ferroviaris de l’Estat, com Barcelona i la seua àrea d’influència, però també a les Terres de l’Ebre van quedar atrapats usuaris en tres estacions.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya de Protecció Civil va gestionar serveis per carretera per a 260 passatgers de tren a l’Albi, Camp de Tarragona, l’Aldea i l’Ampolla, però per a alguns dels passatgers se van haver d’improvisar altres solucions. A l’Aldea, 32 usuaris amb sis menors van ser allotjats al poliesportiu. L’alcalde, Xavier Royo, va agrair la resposta solidària de la ciutadania i empreses del municipi, que van facilitar menjar i fruita fresca per a les persones allotjades al pavelló. D’un altre comboi aturat a Flix, que es dirigia a Saragossa, 22 viatgers, inclosos dos menors, van passar la nit a l’alberg del Vilar Riu de Baix del municipi flixanco, mentre que 16 usuaris de tren encallats a l’Ampolla van pernoctar en dos hotels. Tot coordinat de forma precària entre forces de protecció civil i càrrecs municipals, en un context en què no es podien fer trucades ni missatges de telefonia. “No poder-nos comunicar els uns amb els altres va ser allò que ho va fer més difícil”, va admetre Castor Gonell, que va fer inventari de les afectacions més enllà de les ferroviàries.
Per exemple, a Amposta, dos adults i un menor van resultar intoxicats pel fum d’un generador, i traslladats al Verge de la Cinta de Tortosa. També es va haver d’evacuar a l’hospital de Móra d’Ebre una persona necessitada d’oxigen. D’altra banda, la tornada de la llum va provocar un incendi a les instal·lacions de l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara. El foc se va iniciar cap a les deu i mitja de la nit. Segons el president de la cooperativa, els danys se van centrar en l’envasadora i en l’agrobotiga i la primera hipòtesi sobre l’origen del foc és la d’un curtcircuit.
Les escoles van acabar les classes abans d’hora i universitats com la URV ja no van fer activitat avaluable durant tot el dia.
A Flix, segons va explicar el seu alcalde Francesc Barbero, el darrer sector del poble a recuperar la llum va ser el polígon químic i el barri de la Colònia de la Fàbrica. Això va fer que durant 18 hores no es va poder bombar aigua potable cap al sistema de dipòsits. Per a allargar la durada de l’aigua emmagatzemada, se va optar per reduir la pressió. El problema de bombament d’aigua va afectar altres municipis de les Terres de l’Ebre. No ha transcendit que cap poble es quedés sense recurs, però sí que es va registrar algun tall d’aigua en algun sector.
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va mantindre el subministrament als municipis i indústries consorciades del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, en una àrea amb una població d’unes 800.000 persones, a través dels seus dipòsits reguladors que distribuïxen l’aigua per gravetat. Una vintena d’operaris se van desplegar per a “gestionar vàlvules manualment” i fer les graduacions de les instal·lacions. El monitoratge es va mantindre perquè els sensors disposen de bateries, però la planta potabilitzadora de l’Ampolla va estar aturada fins a la matinada. Cap dels consorciats va patir talls.
Només canals oficials
Durant tota la jornada, els missatges de Protecció Civil demanaven que es moderés el consum elèctric en les zones que anaven recuperant el servei, que s’estalviés bateria del telèfon mòbil, que s’utilitzés el 112 només en cas d’emergència i no pas per a demanar informació, que s’evités la mobilitat “innecessària” i que s’estigués atent només a les comunicacions i informacions a través de canals oficials verificats.
Els hospitals van funcionar amb generadors, i també els centres d’atenció primària, tot i que va haver-hi problemes d’abastiment de combustible per als generadors a Alcanar i la Ràpita, segons la Delegació del Govern. La majoria de benzineres van minimitzar l’activitat i només permetien repostar a vehicles de serves essencials. A través dels Bombers, se va normalitzar la situació als CAP dels dos municipis del Montsià. Els grups electrògens van impedir una afectació major sobre l’atenció sociosanitària a la població tant als centres de salut com a les residències, tot i que per exemple a l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta o als centres municipals Clínica Terres de l’Ebre i Hospital de Jesús se va prescindir de l’activitat programada per a centrar els esforços en les urgències i l’atenció als pacients o residents ingressats. L’Ajuntament de Tortosa va tancar els equipaments municipals, com el complex Esportiu Win, la Biblioteca, el servei Temps per a Tu, l’Oficina Jove del Carrilet i l’Oficina de Turisme.
Els Bombers van centrar els primers moviments a traure gent atrapada als ascensors i policies locals, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil van augmentar la vigilància i patrullatge. “Vull agrair a les forces de seguretat i de protecció civil, als alcaldes i regidors”, va valorar el delegat Gonell, que l’endemà de l’apagada va reconèixer que la situació havia sigut “complicada i sense precedents”, per la qual cosa ara caldria revisar què és el que es pot millorar en la resposta si es torna a reproduir un incident similar, tot i que el Govern espanyol ha assegurat que això “no pot tornar a passar”. La Generalitat ha obert expedients a Endesa i a Red Eléctrica. “Este episodi ens ha fet vore que som molt vulnerables en estes situacions i ara vindrà l’anàlisi, perquè tot no s’ha fet bé”, va fer autocrítica Gonell.
En tot el territori, no es va registrar o no va transcendir cap problema de seguretat, per la qual cosa el Govern territorial també va voler agrair “el comportament” de la ciutadania. A la nit ja es va informar que les escoles i centres d’ensenyament obririen l’endemà amb normalitat i, de fet, el 29 d’abril ja va ser un dia sense incidències destacables a les quatre comarques de l’Ebre.
Descartat un ciberatac entre els possibles motius
Sobre les causes de l’apagada, Red Eléctrica va descartar que fos producte d’un ciberatac, com se va especular en les primeres hores. Red Eléctrica és la companyia que transporta l’energia que s’introduïx a la xarxa fins als grans nuclis de consum, on majoritàriament les firmes elèctriques que prèviament han produït aquella energia amb diferents fonts de producció la fan arribar directament al consumidor. La diversificació de fonts d’energia que en cada moment cobrix l’oferta i la demanda és el mix energètic. Segons va apuntar el director de Serveis a l’Operació de Red Eléctrica, l’origen del col·lapse elèctric podria estar lligat a un problema amb el sistema de generació que s’hauria iniciat al sud-oest d’Espanya, on hi ha moltes plantes fotovoltaiques. Segons han publicat mitjans estatals com El Confidencial, el dia 28 al matí el mercat energètic va dependre molt de l’energia solar. Així ho va constatar Prieto mateix: abans de l’incident hi havia valors d’entre 17.000 i 18.000 megawatts fotovoltaics, uns 3.500 eòlics —les renovables tenen preferències perquè l’energia que fan no es pot emmagatzemar en grans quantitats— i 3.000 nuclears. Segons fonts del sector, el sistema elèctric necessita tensió i una estabilitat de flux energètic que només atorguen les hidroelèctriques, les nuclears i els cicles combinats, ja que les renovables més explotades són poc flexibles, i en este punt és on se va produir el desequilibri: una forta oscil·lació del flux de potència de la xarxa sense precedents que es coneix com a zero energètic. “Quinze GW s’han perdut de sobte, en només cinc segons”, va quantificar el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, en una de les seues compareixences, sobre la fallida del sistema. Segons Red Elèctrica, unes millors interconnexions amb els països veïns serien un element de major seguretat per al sistema energètic ibèric que, de fet, se va poder recuperar més ràpid esta vegada gràcies a l’energia que va arribar des de França i el Marroc.
