Durant els darrers dotze mesos la delegació d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre estem celebrant el 50è aniversari de presència activa al territori, tot renovant i refermant el compromís nacional i territorial.
Va ser l’any 1971 que un grup de gent compromesa amb el país i els valors democràtics donava vida a la seu d’Òmnium Cultural a Tortosa, només deu anys després de la constitució de l’entitat a Barcelona, amb una clara vocació de preservació dels trets essencials de la catalanitat davant del franquisme imperant. Fa, doncs, ja més de 50 anys que Òmnium Cultural i les Terres de l’Ebre tenen establerta una relació en què, com en tota bona relació, hi surt guanyant l’entitat, hi sortim guanyant el territori i les persones que hi vivim i hi surt guanyant el conjunt del país.
No es podia deixar passar una efemèride tan significativa sense celebrar-la i aprofitar l’ocasió per a revisar d’on venim i esbrinar on anem. La celebració del cinquantenari de la presència d’Òmnium al nostre territori va començar amb l’acte inaugural que es va fer a Amposta als inicis de la tardor de 2021. Després, més enllà de la intensíssima dinàmica ordinària de l’entitat, al llarg d’un any s’han anat fent diverses activitats commemoratives, com la trobada al Pinell de Brai de presidents i presidentes i membres de juntes de les diferents èpoques (oberta a totes les persones sòcies), l’edició d’un calendari sobre modernisme a les Terres de l’Ebre (a imatge d’un calendari valent que va editar als anys setanta aquell grup inicial), la convocatòria del Premi Tastets de narrativa escolar (amb vocació de continuïtat), l’exhibició en diversos indrets de l’exposició “60 anys de lluita i compromís” (sobre les sis dècades de vida de l’entitat), la cessió a la ciutat de Tortosa de les obres del fons d’art provinent del Cercle Artístic (que ara podran ser gaudides per tothom), entre d’altres.
Este any commemoratiu es clou el dia 16 de setembre al Teatre Auditori Felip Pedrell amb un interessant i estimulador acte de gran contingut històric, cultural i reivindicatiu, que tindrà diversos testimonis en viu, projecció d’imatges quasi inèdites, acompanyament musical del Cor de Cambra Tyrichae i la presència de l’actual president de l’entitat, Xavier Antich, per tal de remarcar que valorem el passat, però també mirem cap al futur. Un acte obert a les més de 3.000 persones sòcies d’Òmnium Cultural de les comarques ebrenques i, també, a tota la ciutadania.
Més enllà de l’àmbit estricte de l’any de celebracions, hi ha dos accions que s’han generat específicament per a commemorar el 50è aniversari, però que no es presentaran fins més endavant, perquè s’ha prioritzat la qualitat del contingut, cuinat amb calma, més que no pas les presses per a fer una fotografia lluïda dins de l’anualitat commemorativa. Es tracta d’un documental i d’un llibre que, a partir d’Òmnium, fan un recorregut per les cinc darreres dècades al nostre territori i que reflectixen la fructífera simbiosi que s’hi ha produït. El documental, realitzat per Bluverd Comunicació, inclou imatges d’arxiu, que van des de la societat ebrenca del tardofranquisme en l’actualitat, i entrevistes amb diverses persones que han assumit la presidència de la seu territorial i altres persones rellevants de la vida social ebrenca. El llibre, redactat per l’expert historiador Andreu Caralt, relata les vicissituds de la trajectòria de l’entitat a les nostres terres, des d’aquells inicis amb una joventut inquieta que comptava amb el guiatge de l’enorme figura de mossèn Manyà, amb episodis poc coneguts de l’entitat i de l’entorn social i amb especial èmfasi en moments rellevants de la simbiosi a què feia referència, com són la lluita antitransvasament o els intensos anys que han conduït al referèndum de l’u d’octubre de 2017.
Avui en dia seguix sent ben necessari el treball per la llengua, per la cultura i pel país, els tres eixos que definixen Òmnium des dels seus orígens, als quals s’ha afegit l’eix de la cohesió social. Per això la gent d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre continuem ferms en el compromís de treball a les comarques ebrenques i a les altres comarques centrals dels Països Catalans per tal de reeixir en estos eixos, que han de conduir a una societat nacionalment més plena i socialment més justa.
