Pacta suntservanda!

[Preàmbul: El títol d’aquest article, pacta sunt servanda, és una expressió llatina que significa els pactes s’han de complir. És una expressió utilitzada en el món jurídic i que expressa un dels principis fonamentals del dret. És un principi universal d’origen consuetudinari, incorporat explícitament en alguns textos legals i sobretot en la jurisprudència tan internacional com nacional. De fet, aquest principi és la base de la seguretat jurídica en l’àmbit del dret contractual, tant si ens referim a contractes civils o mercantils, com contractes administratius, tractats internacionals, etc. Perquè, en efecte, la base de qualsevol acord és la certitud que totes les parts que l’han subscrit el compliran de bona fe.]*(Wikipedia)

El maig del 2016 l’Ajuntament de Tortosa convocà una consulta amb dos opcions: retirar el monument o mantenir-lo i reinterpretar-lo. Amb un 68% els participants en la votació es manifestaren en favor de la segona opció. Han passat 4 anys i 6 mesos i el que havia de ser una consulta seriosa i eficient ha esdevingut una presa de pèl per no dir una falta de respecte a la ciutadania i més en concret al 31% que hi participàrem.

L’Ajuntament no ha complert el seu compromís –pacta sunt servanda!- i la seva desídia ens ha portat a una situació com l’actual: l’alcaldessa “beneint” el seu desmantellament però, a la vegada, demanant respecte pels qui no volen que això passi. En quatre anys ni el/s seu/s partit/s ni ERC, que formava part del govern municipal d’aleshores, han tingut temps per tirar endavant el compromís adquirit, ni tampoc la majoria de forces polítiques de recordar-los aquest deure.

Ara quan sembla que, finalment, la Generalitat assumeix la tasca de retirar el monument franquista i preveu l’estiu del 2021 per fer-lo efectiu, apareix un col·lectiu memorialista contrari a aquesta actuació. Davant la passivitat de l’Ajuntament durant aquests anys, l’esmentat  col·lectiu ha guardat silenci. Ara, per mitjà d’un manifest i recollint signatures, demana mantenir el monument en el seu lloc i reinterpretar-lo, just el que deia l’opció guanyadora de la consulta/comèdia del 2016. Els qui en el seu dia volíem i volem el desmantellament del monument franquista vam acceptar, a contra cor és clar, el resultat de la consulta. En canvi els defensors de l’opció guanyadora no sembla que hagin fet gaire per tirar endavant allò acordat, i, si ho han fet no s’ha notat gaire. És com si, realment, els importés poc això de la “reinterpretació” i en tingueren prou en no moure’l del lloc, que és el que, en definitiva, ha passat. Demanar signatures ara és tornar a la “casella de sortida”. La consulta ja es va fer i qui la va promoure no ha complert. Més que signatures, el que cal són explicacions.

Per altra part, em semblen prou assenyades les propostes que fan en el seu manifest, propostes no incompatibles amb la museïtzació del monument. A les Terres de l’Ebre hi ha prou espais museístics on poder encabir-lo i explicar el seu sentit i significat. I dic les Terres de l’Ebre perquè considero que hi ha un sentiment excessivament localista  de l’esmentat  monument. Per a mi el monument està a Tortosa, però no és de Tortosa. La història, fem-ne memòria, ens diu que el monument fou pagat “voluntàriament” gràcies a la contribució dels diferents pobles i entitats de les nostres terres i, per tant, no és tant un patrimoni de la nostra ciutat com del nostre territori, potser per aquesta raó caldria saber què en pensa el territori. Ara, a les acaballes del 2020, no és només això el que caldria tenir present a l’hora de considerar i/o valorar el fet de la retirada o no del monument franquista. Caldria ampliar la perspectiva i anar més enllà de la ciutat i més enllà del nostre territori. I aquest més enllà és la Llei de memòria històrica en funció de la qual els monuments d’exaltació del franquisme no hi poden tenir cap lloc en l’espai públic, l’espai comú de tots i totes. Tornar a “l’esperit del 2016” no em sembla ni assenyat ni adient, i més quan la Generalitat ja té a punt el text d’aquesta nova Llei de memòria històrica que diu prou clar el que cal fer en casos i situacions com aquestes. La Generalitat, seguint el mandat d’aquesta llei, s’ha compromès a retirar el monument i ha fet explícit aquest compromís: pacta sunt servanda!

Sisco Lahosa
Sisco Lahosa
professor de filosofia
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 7 =

Últimes notícies