La literatura de les religions abrahàmiques (tant la Bíblia com l’Alcorà) parla d’Adam i Eva com la primera parella que va poblar la Terra. La parella protagonista de la fruita prohibida (entre la poma i la figa està la discussió), la serp i la costella.
La història està farcida de parelles que han deixat la seva empremta. En el món de la política (los del “tanto monta como monta tanto”), en el món de la ciència (Pierre i Marie Curie), en el de la literatura (Jean Paul Sartre i Simone de Behauvoir) en el de l’art (Frida Kahlo i Diego Rivera)… Dins dels cànons heterosexuals occidentals fins fa poc admesos exclusivament com a parella.
Un estudi fet fa poc a la Universitat d’Illinois (EUA) ha identificat quatre models de relació de parella que poden predir quin futur acabarà tenint el seu compromís. Els quatre models de relació de parella que proposa l’estudi són: la parella dramàtica, la parella centrada en la companyonia, la parella socialment involucrada i la parella en conflicte permanent.
L’abril del 2023, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publicava els resultats d’una enquesta sobre les relacions socials i afectives dels espanyols. Les preguntes sobre la parella era un dels apartats d’on es treien més conclusions estadístiques.
El 75 % dels enquestats diu que té parella. I d’aquests, dues terceres parts asseguren que porten més d’una dècada en la mateixa parella. Gairebé la meitat manifesten que es pot tenir més d’una relació alhora. Entre els enquestats, prop d’un 70 % creu que es poden mantenir relacions sexuals amb algú sense estimar-lo, davant del 30 % que estan en contra d’aquesta afirmació. I compartir tasques o bon sexe pesen més que les creences o voler fills a l’hora d’iniciar la relació. Un 91 % dels preguntats pel CIS es defineixen com heterosexual, un 2 % homosexual, el 4 %, bisexual i el 0,5 %, asexual.
Totes aquestes conclusions del CIS són extretes de persones que parlen en clau de present i que tenen el futur com un objectiu llunyà.
Dades del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC (Institut d’Economia, Geografia i Demografia), també en clau de present a Espanya, posen de manifest que hi ha 1,7 milions de persones més grans de 70 anys que viuen soles; i d’aquestes un 11,2 % (és a dir gairebé 200.000 persones) no tenen en qui parlar i són més vulnerables, ja que el suport social va disminuint a mesura que s’endinsen en la vellesa.
Aquestes dades de la realitat espanyola actual contrasten en la que va viure fa més de tres mil anys el faraó Ramsès II. L’il·lustre egipci va ser un home de rècords. Va viure més enllà dels 90 anys (mai sense trobar-se sol). Va tenir unes 200 dones i concubines i uns 100 fills. Però tot i això, la seva parella (amor) de veritat va ser la icònica reina Nefertari, a la qual el príncep prolífic del Nil li va dedicar un dels hipogeus més impressionants de la necròpoli de Tebes, així com el segon temple d’Abu Simbel. Sens dubte Ramsès II va poder gaudir dels quatre models de parella que proposa la universitat nord-americana i ens podria dir quin és el millor i quin és el pitjor.
Salut ebrencs!
 parla d’Adan i Eva com la primera parella que va poblar la Terra){kind=link}