En alguna altra ocasió havia expressat el meu parer en relació a l’ús de paraules estrangeres en parlar d’algunes de les celebracions i costums més nostrades. El Hallowen i el Christmas sembla que van guanyant terreny al Tot Sants i el Nadal. D’entrada això pot sembla anecdòtic, però em penso que hem de començar a preocupar-nos quan, els anglicismes estan presents cada vegada més en el nostre dia a dia. He de confessar-los la meua ignorància en aquest idioma, més enllà de les 4 paraules i expressions que hem d’utilitzar si alguna vegada voltem món. Però començo a veure un problema quan aquesta insistència en usar certes paraules fan que molts no sapiguem exactament del que ens estan parlant. El llenguatge és una eina, sobretot, per entendre’ns però la veritat sigui dita, em sembla que cada vegada em perdo més.
Fa poc un amic em parlava d’un networking on va fer un workshop sobre startups i spin-offs que podria facilitar-li el formar part d’un determinat hub empresarial. Em deia aquest amic, que els organitzadors per tal de tenir més feedback es plantejaven fer algun storytelling i fins i tot un fam trip i que no descartaven també fer posteriorment un webinar. Tot quedaria registrat convenientment, es clar, en un magnífic podcast que podria escoltar, per exemple, mentre corria en alguna de les running series que se celebren al territori cada weekend i a les que sol acudir. O relaxant-se a la mar practicant paddle surf. I lo bo del cas és que mentre algú et va esmentar aquestes paraules, tu només fas que assentir amb el cap, com un idiota, per fer veure que saps perfectament de que t’estan parlant. En realitat sort en tens que la goteta de suor freda que s’escorre pel front no acabi delatant-te i acabes confessant que no tens ni idea del que t’estan parlant.
La qüestió és que la utilització d’anglicismes el tenim ja tant interioritzat en l’ús diari de la llengua que fins i tot ens costa trobar mots alternatius a email, chat, link, cookies, blog, aerobic, coach, marketing, boom, casting, copyright o brainstorming per citar-ne alguns. A la pastisseria demanem cup-cakes i muffins, anem de shopping per escollir el nostre outfit i ens provem uns jeans, uns shorts, uns slips o bòxers molt fashion; busquem al web l’smartphone d’última generació per usar moltes apps i enviar-nos whatssap, pengem pòsters a la paret i voltem amb el cotxe pel carrer fins trobar un bon pàrquing. … Fins i tot hi ha alguns delictes, força comuns, que s’anomenen amb termes com ara smuggling o phishing !
I no penseu que això és una fake new i us estic fent bulling lingüístic. Tampoc tinc la intenció d’aconseguir més followers i likes amb aquest article. O un target més ampli de lectors. Sé que a través de les xarxes mai faré un bon bussines que em generi un cash milionari. Simplement constato una realitat que cada vegada s’està imposant més i que al meu humil parer, lluny de considerar-la una innovació producte de la globalització no fa més que empobrir la nostra pròpia llengua.
I si a això afegim la moda de parlar de certs organismes i institucions amb les seves sigles (TSJC, HTVC, COPATE, GALP, CITE, CAT, Codita, PDE, MOLDE …. ) el caos ja és monumental. Sembla que ens cansi escriure o pronunciar totes les síl·labes. O potser -ves a saber- tot això no ho entenc perquè fa temps que vaig deixar de ser junior i com diuen ara ja sóc un boomer. Tot ok, oi ?
