El 2023 ha estat un any d’alt voltatge polític. Els resultats de les municipals, molt favorables a PP i Vox, va portar Pedro Sánchez a avançar les eleccions generals per sorpresa al juliol. Tot i no guanyar, les urnes el van afavorir per revalidar el càrrec amb pactes amb moltes forces. Els independentistes catalans s’han situat al centre de les negociacions i, entre d’altres, han obtingut una llei d’amnistia que ha enfurismat la dreta. Aquest any també han arribat les primeres restriccions per la sequera i una consolidació de l’encariment dels preus, amb la pujada de l’oli d’oliva com a símbol. Al món, el focus s’ha situat al Pròxim Orient, amb una guerra entre Israel i Hamàs que ha provocat milers de morts.
4 de gener
Dani Alves, denunciat per agressió sexual en una discoteca de Barcelona el 30 de desembre del 2023. El jutge decreta el 20 de gener presó provisional per al futbolista, que és processat el 31 de juliol per violació. A mitjans de novembre, l’Audiència de Barcelona obre judicial oral contra Alves. La fiscalia li demana 9 anys de presó i l’acusació particular,12. El judici se celebrarà els dies 5, 6 i 7 de febrer del 2024.
25 de gener
Primer dia de vaga de metges per reclamar millores laborals i en els serveis públics, a la qual també s’afegeix l’aturada per als mateixos dies per part dels sindicats del sector educatiu. El 31 de gener, el Departament de Salut i Metges de Catalunya pacten millores per al col·lectiu de facultatius i el sistema sanitari, i el sindicat desconvoca les vagues previstes per a tres dies de febrer. El 12 i 13 de desembre, diversos sindicats convoquen dues jornades de vaga en contra del preacord per al tercer conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS), que sí que té el suport dels sindicats majoritaris i també d’altres com SATSE. Els convocants es queixen que el nou conveni justament només té beneficis per al col·lectiu de metges.
31 de gener
Acord entre el govern espanyol i els sindicats per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.080 euros, amb el rebuig de la patronal. L’increment, del 8%, busca combatre la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació. De cara al 2024, govern espanyol, sindicats i patronals tornen a negociar un augment. Tot plegat durant un any en què es consolida l’encariment de preus, amb un impacte destacat en els aliments, com ara l’oli d’oliva. El 15 de març, el govern espanyol firma la reforma per garantir la sostenibilitat de les pensions amb CCOO i UGT, que busca injectar ingressos al sistema per afrontar l’envelliment de la població i la jubilació de la generació del ‘baby boom’.
10 de març
El Parlament aprova els pressupostos amb el suport d’ERC, PSC i comuns. S’evidencia, així, un canvi de socis del Govern poc després de la sortida de Junts de l’executiu. En la negociació, ERC cedeix a l’exigència del PSC de comptar amb projectes com la B-40 o el Hard Rock, i s’obre a fer canvis a l’aeroport del Prat.
13 de març
Goodman/D-Hub guanya el concurs dels terrenys de reindustrialització de Nissan. El procés per a la reconversió dels terrenys en una nova proposta industrial no acaba d’arrencar i els sindicats es neguitegen. A finals d’any, encara no hi ha una data clara d’inici de produccions i les esperances se centren en un acord amb la xinesa Chery. Mentrestant, Catalunya tanca l’any amb un rècord d’exportacions, que fregaran els 100.000 milions d’euros, i de multinacionals instal·lades, un 60% més que fa 10 anys. També ha estat un any amb problemes en grans empreses, com l’ERO presentat per Telefónica, que podria arribar a afectar uns 3.400 treballadors. No és l’única empresa amb un procés d’ERO anunciat. També n’han presentat Holaluz, Grífols o Cellnex.
28 de març
Clara Ponsatí torna per sorpresa a Catalunya. L’eurodiputada i exconsellera creua la Jonquera sense passar pel Tribunal Suprem i és detinguda i posada en llibertat el mateix dia. El jutge Pablo Llarena la cita a declarar el 24 d’abril, però ja manifesta que no té intenció de presentar-s’hi. L’endemà de ser detinguda, viatja a Brussel·les per assistir a un ple del Parlament europeu i un dia després torna a visitar Barcelona, aquest cop sense que se li imposi cap mesura legal. El 5 de juliol, el TGUE retira la immunitat a Carles Puigdemont i Antoni Comín, que continuen la batalla judicial a Europa amb un recurs al TJUE. Tot i que la fiscalia del Tribunal Suprem demana que es reactiven les euroordres, el jutge Pablo Llarena no fa el pas a l’espera dels recursos presentats.
30 de març
El TSJC condemna Laura Borràs a 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per fraccionar contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), però demana al govern espanyol que la indulti parcialment per rebaixar la pena i que no hagi d’entrar a presó. Tot els partits menys Junts, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, li demanen que plegui de la presidència del Parlament, ja suspesa en virtut del reglament de la cambra. El 9 de juny, el Parlament escull Anna Erra com a nova presidenta amb els vots d’ERC i Junts, i el vot en blanc de la CUP.
26 d’abril
El Senat aprova definitivament la modificació de la llei del ‘només sí és sí’ per esquivar les reduccions de penes a agressors sexuals que estaven aplicant els tribunals. Per tirar la reforma endavant, PSOE i PP sumen els seus vots, però té l’oposició d’Unides Podem, que havia impulsat la llei des del Ministeri d’Igualtat liderat per Irene Montero. Això provoca una crisi dins del govern de coalició després de les discrepàncies que els socis ja van tenir amb la ‘llei trans’, aprovada el 16 de febrer. La llei modifica els requisits per canviar el sexe al DNI i estableix que, a partir del 16 anys, és suficient amb presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. El PSOE acaba donant suport al text, tot i els seus intents de modificar alguns dels punts.
29 d’abril
Bruce Springsteen obre l’any del retorn dels macroconcerts a Barcelona, amb dues actuacions a l’Estadi Lluís Companys de Barcelona. L’esdeveniment porta a la capital catalana personalitats com Barack i Michelle Obama, o el cineasta Steven Spielberg. El del ‘boss’ és el primer gran concert que viu Barcelona durant tot l’any, que ha vist passar grans noms internacionals com Coldplay, Elton John, Madonna o Iron Maiden.
Caos a les oposicions d’estabilització del personal del Govern. Sindicats i aspirants denuncien “mala gestió” i “desorganització”, i amb retards generalitzats, males condicions per fer-los i fins i tot la suspensió d’alguns exàmens. El Govern i l’empresa Cegos, subcontractada per a fer el procés, protagonitzen un intercanvi de retrets. Al cap d’uns dies, l’executiu destitueix la directora general de Funció Pública i anuncia que reclamarà a Cegos una indemnització de com a mínim 1 milió d’euros. Les oposicions es repeteixen a principis de juliol.
28 de maig
Eleccions municipals a tot l’Estat i autonòmiques a gran part d’Espanya. El PP i Vox s’imposen i pacten nombrosos governs locals i autonòmics, fet que suposa l’entrada de l’extrema dreta al poder institucional de forma generalitzada. A Catalunya, les municipals deixen a Junts la seva principal victòria a Barcelona, on Xavier Trias s’imposa a Jaume Collboni -que acabarà sent investit alcalde- i Ada Colau. Els resultats també porten canvis a Lleida i Tarragona, que el PSC recupera, i a Girona, on un pacte entre partits independentistes fa alcalde Lluc Salellas (Guanyem Girona). Les municipals també atorguen una àmplia majoria absoluta al popular Xavier Garcia Albiol a Badalona. Els grans resultats del bloc de la dreta obliguen Pedro Sánchez a moure fitxa i avançar les eleccions generals al 23 de juliol. En aquestes eleccions, una de les principals novetats és Sumar, coalició de partits impulsada per Yolanda Díaz que incorpora Podem després de dures negociacions i vetos de noms, com el d’Irene Montero. Això porta al juny que aquest espai tingui la seva pitjor crisi.
17 de juny
Jaume Collboni és investit alcalde de Barcelona per sorpresa, gràcies a la decisió d’última hora de Barcelona en Comú de donar-li suport, que de retruc evita el retorn a l’alcaldia de Xavier Trias. El candidat de Junts havia tancat un pacte amb ERC que no arribava a la majoria absoluta. Collboni obté la vara d’alcalde amb el suport dels regidors del PSC, els comuns i el PP. Els populars posen com a condició que els comuns no entrin al govern municipal.
1 de juliol
Espanya ostenta la presidència de torn del Consell de la Unió Europea. El president espanyol, Pedro Sánchez, descarta presentar a l’Eurocambra les prioritats de la presidència a l’inici del semestre pel context electoral, i acaba fent balanç al desembre en un debat marcat pels pactes de la investidura, com l’amnistia. Durant la presidència espanyola, s’activa la petició per fer oficial el català a la Unió Europea (UE), i s’assoleixen acords i avanços en carpetes clau de l’agenda europea, com la intel·ligència artificial, la reforma del mercat elèctric, les regles fiscals o el Pacte de Migració i Asil.
21 de juliol
El Primavera Sound descarta celebrar una segona edició del festival a Madrid el 2024. L’estrena del certamen va estar marcada pels problemes d’accessibilitat amb embussos a l’entrada i dificultats organitzatives per les condicions meteorològiques. En total, passen pel festival celebrat a Arganda del Rey un total de 90.000 persones, molt per sota dels 253.000 assistents a l’edició de Barcelona del cap de setmana anterior.
23 de juliol
Alberto Núñez Feijóo guanya les eleccions generals, però el resultat afavoreix Pedro Sánchez. Les eleccions deixen un resultat incert i obert. El candidat popular obté la victòria amb menys suport del que pronosticaven les enquestes i sense poder sumar una majoria absoluta amb Vox. En canvi, el socialista Pedro Sánchez millora les previsions dels sondejos i podria sumar aliances amb tota la resta de partits d’esquerres i territorials per repetir el seu govern de coalició amb Sumar. Però a diferència de la legislatura anterior, aquest cop Sánchez necessita sumar Junts a l’equació.
20 d’agost
La selecció espanyola femenina guanya el Mundial de futbol, però la victòria queda tacada pel petó que el president de la federació espanyola de futbol, Luis Rubiales, fa a la jugadora Jenni Hermoso durant les celebracions, que provoca moltes reaccions de rebuig. Rubiales descarta inicialment dimitir i defensa que el petó va ser “espontani, mutu i consentit“. Finalment, davant les pressions, inclosa una inhabilitació provisional per part de la FIFA, el 10 de setembre acaba dimitint.
10 de setembre
J. A. Bayona fa un pas més en la seva fulgurant carrera cinematogràfica clausurant un dels certàmens de més prestigi a Europa, la 80a Mostra de Venècia. Ho fa amb ‘La sociedad de la nieve’, una pel·lícula que recrea el cas real dels supervivents de l’avió que es va estavellar als Andes als anys 70. El film rep l’11 de desembre una nominació als Globus d’Or a millor pel·lícula de parla no anglesa, i el 21 de desembre l’Acadèmia de Hollywood la selecciona entre les quinze pel·lícules que optaran a l’Oscar a millor pel·lícula internacional. Supera, així, la primera fase de la cursa en aparèixer a la ‘shortlist’ i el 23 de gener se sabrà si està entre les cinc candidates definitives. La pel·lícula de Bayona també opta a les categories de millors efectes visuals, millor maquillatge i perruqueria, i per la millor música original.
14 de setembre
El Banc Central Europeu (BCE) situa els tipus d’interès en el màxim del 4,5% després de deu increments consecutius i anticipa que els mantindrà en aquest nivell el temps necessari. L’augment del preu del diner afecta els hipotecats amb tipus variable i frena les compravendes d’habitatges. En paral·lel a la pujada de tipus, el creixement de l’economia catalana es modera. El PIB català creix el tercer trimestre un tímid 0,1%, seguint la tendència de refredament que també es percep a nivell espanyol i europeu.
20 de setembre
Josep Santacreu guanya les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona i pren el lideratge de la institució a la candidatura independentista Eines de País, liderada per Mònica Roca.
7 d’octubre
Guerra entre Israel i Hamàs. L’organització terrorista Hamàs ataca per sorpresa Israel i provoca més d’un miler de morts, molts d’ells joves que estaven en un festival de música. Com a rèplica, el govern de Netanyahu inicia un setge a Gaza, que queda sense aigua, llum i combustibles, i bombardeja intensament la Franja. Els atacs provoquen milers de morts, la majoria nens, i Israel exigeix el desplaçament cap a les zones del sud, que malgrat tot tampoc són segures. L’ONU reclama un alto el foc i que es compleixi la llei internacional, especialment pel que fa a la protecció de la població civil. Les hostilitats només s’aturen uns dies a finals de novembre gràcies a un pacte per intercanviar ostatges i presoners. La guerra provoca també una crisi diplomàtica entre Israel i Espanya, després que Sánchez obrís la porta a reconèixer unilateralment l’estat palestí i critiqués la matança de civils innocents.
9 d’octubre
Els embassaments de les conques internes cauen per sota del mínim històric de la sequera del 2008. Al febrer, el Govern comença a aplicar algunes restriccions d’aigua per a usos agrícoles, industrials i lúdics al sistema Ter-Llobregat i al llarg de l’any declara l’emergència en diversos municipis per la manca d’aigua als embassaments. El 21 de novembre, aquesta emergència també arriba al Ter-Llobregat, sistema que aplega uns sis milions de persones. La sequera també afecta la pagesia, per exemple amb el tancament del canal d’Urgell i limitant-ho a regs de supervivència. A finals d’any, el Govern avança restriccions que previsiblement arribaran al gener, com ara reducció de cabals, l’ajornament de noves granges i hotels, o limitacions en l’ús de dutxes en equipaments esportius que hagin d’omplir piscines o regar gespa. Tot plegat l’any que ja és el més càlid de la història del món des que hi ha registres, segons l’observatori Copernicus.
2 i 9 de novembre
Acords del PSOE amb Junts i ERC. El fracàs de la investidura d’Alberto Núñez Feijóo a finals de setembre obre les portes de la negociació al socialista Pedro Sánchez per intentar tancar acords amb Sumar, el PNB, EH Bildu, Coalició Canària i, especialment, ERC i Junts, per ser investit i formar govern. Tots els pactes es van negociant amb discreció. Els que més expectativa generen són els que es fan amb els independentistes catalans, amb qui s’acorda tramitar una llei d’amnistia. Especialment sonada és la reunió del secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, amb Carles Puigdemont a Brussel·les. ERC i el PSOE pacten el traspàs de Rodalies “integral i per fases” i la condició del deute del FLA. Junts reivindica la figura d’un mediador que vetlli pel compliment dels pactes -setmanes després es fa públic que és el diplomàtic Francisco Galindo-, negociar amb la Moncloa canvis en el sistema de finançament i la participació de Catalunya en organismes internacionals.
6 de novembre
En paral·lel als acords entre independentistes i PSOE per a la investidura de Sánchez, els jutges reactiven causes judicials que poden tenir relació amb la llei d’amnistia. El 3 de novembre, l’Audiència Nacional acorda l’obertura de judici oral contra 12 CDR acusats de terrorisme en ‘l’Operació Judes’. La fiscalia demana 27 anys de presó per a vuit d’ells. També l’Audiència Nacional decideix investigar Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més per la seva vinculació amb Tsunami Democràtic. Tot plegat els mateixos dies que diversos estaments judicials mostren el seu rebuig a la llei d’amnistia i al terme ‘lawfare’.
13 de novembre
Es registra la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats. La proposta posa el límit temporal entre l’1 de gener del 2012 al 13 de novembre del 2013, i inclou “els actes determinats de responsabilitat penal, administrativa o comptable executats” al voltant del 9-N i l’1-O. El text, negociat sobretot amb ERC i Junts, s’havia d’entrar al registre de la cambra signat per PSOE, Sumar, els dos partits independentistes catalans, PNB, EH Bildu i BNG, però els socialistes l’acaben registrant en solitari per tibantors d’última hora i “aspectes tècnics“. La resta de formacions manifesten igualment el seu suport. La dreta, sobretot PP i Vox, mostren la seva oposició i criden a la mobilització. Els jutges conservadors maniobren per frena la llei, el PP reforma el Senat per retardar-ne la tramitació, i al carrer se succeeixen les protestes a les portes de les seus dels socialistes, especialment a la del carrer Ferraz de Madrid, amb notable presència de la ultradreta i de simpatitzants del feixisme i el nazisme. El 12 de desembre, la llei supera el primer debat previst en la seva tramitació al Congrés.
16 de novembre
Pedro Sánchez és investit nou president del govern espanyol. Fins a 179 diputats -de totes les formacions del Congrés menys PP, Vox i UPN- voten la investidura del líder socialista, que revalida així el càrrec tot i no haver estat guanyador de les eleccions que va avançar. En el nou Consell de Ministres, inclou els catalans Jordi Hereu (PSC) a Indústria i Ernest Urtasun (Sumar-comuns) a Cultura. El PSC perd influència i un ministre, Yolanda Díaz manté la seva vicepresidència segona, Sumar deixa Podem sense cap ministeri, Félix Bolaños es converteix en el ministre amb més paper polític en sumar Justícia a Presidència, i María Jesús Montero ocupa una quarta vicepresidència incrementant el seu pes al govern. Sánchez també revalida Nadia Calviño al capdavant de la vicepresidència econòmica, però el 8 de desembre és escollida per presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i la seva sortida de l’executiu espanyola obligarà a una reconfiguració.
22 de novembre
Després de la victòria de l’ultra Georgia Meloni a Itàlia el 2022, aquest any també ha portat resultats electorals sorprenents per a l’extrema dreta. A Holanda, el xenòfob anti-Islam Geert Wilders s’imposa als comicis de novembre, pocs dies després que l’ultra Javier Milei també s’imposés a les presidencials de l’Argentina. En canvi, a Polònia, els europeistes recuperen el poder de la mà de Donald Tusk després de vuit anys liderats pels ultranacionalistes del PiS.
28 de novembre
El Disfrutar consolida l’ascens a l’Olimp Gastronòmic i aconsegueix la tercera estrella Michelin cinc mesos després de ser escollit segon millor restaurant del món, segons el rànquing 50Best.
5 de desembre
Daltabaix a l’informe PISA. Catalunya recula en matemàtiques, comprensió lectora i competència científica, i se situa per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE. En un primer moment, el Govern ho atribueix a una “sobrerepresentació” de l’alumnat immigrant a les proves, però el dia següent se’n desdiu. El president Aragonès convoca una cimera amb els grups parlamentaris per abordar els resultats, on l’executiu anuncia un grup de treball format per la comunitat educativa amb l’encàrrec de proposar millores per al sistema. En l’àmbit educatiu, on Anna Simó ha agafat el relleu com a consellera de Josep Gonzàlez-Cambray, també s’activa el debat sobre l’ús del mòbil a les aules, amb una mobilització per part de grups de pares i amb un informe del Consell Escolar que aposta per restringir el mòbil als instituts en lloc de prohibir-lo, i crear escoles lliures de mòbil a primària. També continua el degoteig de sentències pel català a les aules, com ara el cas d’una escola de Canet de Mar on el TSJC ha obligat a fer una assignatura més en llengua castellana, mentre una missió d’eurodiputats visita Catalunya per analitzar el sistema d’immersió lingüística, entre crítiques per la seva composició, formada majoritàriament per membres de partits de dreta, ultradreta i liberals.
21 de desembre
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reuneixen al Palau de la Generalitat. Tots dos mantenen les discrepàncies sobre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, però mostren entesa en avançar cap a una millora del finançament. També arriben a cinc acords concrets: reunió de la taula de diàleg durant el primer trimestre del 2024; una llei orgànica de garantia del pluralingüsime pel dret de la ciutadania a dirigir-se a l’Administració General de l’Estat en català; el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV); el desenvolupament de l’acord i calendari per avançar en el traspàs de Rodalies, i impulsar i finançar el projecte per a la instal·lació a Catalunya d’un centre tecnològic de producció de xips.
