HomeOpinióPensant en l’endemà de la Covid-19 (III). Els professionals del sistema sanitari

Pensant en l’endemà de la Covid-19 (III). Els professionals del sistema sanitari

Les imatges dels mitjans de comunicació durant aquests dies de pandèmia de la Covid-19 estan molt centrades en els professionals sanitaris (metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, psicòlegs, farmacèutiques, llevadores, fisioterapeutes, tècnics i personal de laboratoris clínics i de serveis de diagnòstic per la imatge, i d’altres) que presten assistència de manera molt directa i presencial als serveis d’emergències sanitàries, d’atenció hospitalària, d’atenció primària i domiciliària, d’atenció a centres residencials, de salut pública, etc. A molts d’ells s’adrecen els aplaudiments diaris de molts ciutadans des dels balcons a les vuit del vespre fent-ho extensible a diferents cossos de seguretat i a treballadors de serveis essencials relacionats amb l’alimentació i les farmàcies.

A la realitat hi ha moltes més persones i professionals, menys visibles i reconegudes mediàticament, que fan possible una correcta i oportuna atenció de les persones amb símptomes, o amb diagnòstic, d’estar afectats, o no, per la Covid-19. Així ens adonem de la important labor de familiars i persones properes o solidàries que donen suport o acompanyen a d’altres persones que precisen fer gestions, trucades, trasllats, menjar, mobilitat, atenció, cures o companyia.

També és molt important reconèixer que hi ha moltíssims professionals no sanitaris en tasques no assistencials i de suport que faciliten les activitats específiques d’assistència sanitària (auxiliars administratives, administratius, tècnics de gestió, informàtics, zeladores, treballadors socials, netejadores, cuiners, mecànics, enginyers, xofers, i altre personal de serveis generals, administració, gestió econòmica, farmàcia, arxius i documentació, docència, recerca, recursos humans, compres i logística, hostaleria, manteniment d’equips i instal·lacions, etc.). Entre d’altres garanteixen tasques presencials, telefòniques o informàtiques relacionades amb la informació, l’acollida, la programació d’agendes i les altes i derivacions de pacients; amb els trasllats i moviments dels pacients, les mostres, la documentació, els aparells i els materials; amb la neteja, l’adequació i la disponibilitat d’espais, tecnologia, estris, i equipaments de protecció individual; amb el funcionament dels sistemes d’informació clínics i generals per facilitar la continuïtat assistencial; amb la realització de proves diagnòstiques o terapèutiques i dels tractaments mèdics o quirúrgics; i amb moltes altres atencions necessàries per a cada pacient i per al bon funcionament dels serveis.

En situacions excepcionals de sobrecarrega de feina o de pressió assistencial, que poder ésser inesperades, complexes, crítiques o que no admeten dilació, és indispensable posar en acció, moment a moment, pacient a pacient, a més de les habilitats tècniques i l’experiència pròpies de cada professional, moltes de les habilitats i valors humans que ens permeten aguditzar la nostra capacitat d’escolta, d’observació, d’atenció i de contenció; la serenitat davant les inseguretats; la prudència davant la por o l’audàcia; la comunicació, la col·laboració i les expressions emocionals amb els companys; i la confiança per prendre determinades decisions, que n’obvien d’altres.

Les Terres de l’Ebre ofereixen distintes formacions professionals en Ciències de la Salut. Els nostres centres hospitalaris, d’atenció primària i sociosanitaris contribueixen amb la Universitat Rovira i Virgili a la formació d’estudiants de Grau d’Infermeria (Campus Terres de l’Ebre), Fisioteràpia (EUSES Terres de l’Ebre), Medicina, Psicologia i Nutrició Humana i Dietètica. També contribueixen a la formació especialitzada postgraduada de Metges, Llevadores i Farmacèutics Interns i Residents. En els Cicles Formatius de Grau Superior, l’Institut de l’Ebre de Tortosa ofereix formació de Dietètica i de Laboratori clínic i biomèdic. En els Cicles Formatius de Grau Mitjà, l’Institut de l’Ebre de Tortosa ofereix formació de Cures auxiliars d’Infermeria, Farmàcia i parafarmàcia, Emergències Sanitàries i Atenció a persones en situació de dependència. El Col·legi Nostra Senyora de la Consolació de Tortosa ofereix formació de Cures auxiliars d’infermeria i l’Institut Montsià d’Amposta ofereix formació d’Atenció a persones en situació de dependència.

L’oferta de formació de professionals sanitaris és un factor que afavoreix, entre d’altres possibilitats, l’oportunitat de formar-se a estudiants residents del propi territori, i de formar-se i de treballar a postgraduats que han conegut i han rebut ofertes dels centres sanitaris del territori o/i que han establert la seva residència en el territori per diferents raons familiars, socials o d’oportunitat. De manera similar hi ha professionals qualificats que han vingut a treballar i/o residir al haver obtingut un lloc de treball estable, tenir la possibilitat de compatibilitzar més d’una tasca professional o aprofitar les oportunitats de gaudir d’unes condicions i un entorn molt atractius. Hi ha un gran nombre de professionals sanitaris que col·laboren amb diferents institucions sanitàries del mateix territori, i també de fora, fet que contribueix a la seva continuïtat i assentament (ex: facultatius especialistes, llevadores, i infermeres) i permet donar serveis amb molta demanda i poca oferta actuals i que tenen un horitzó pessimista per les limitades previsions futures en el nombre de graduats i postgraduats en medicina i infermeria.

He revisat moltes enquestes de qualitat de vida professional i de motius de reconeixement dels professionals sanitaris i no sanitaris del sistema sanitari català dels darrers anys on aquests responen:

  • Que valoren molt la seva bona capacitació per realitzar les seves tasques, consideren que el seu treball és molt important per a les altres persones i que se senten majoritàriament ben recolzats pel seu entorn familiar i pels seus companys de feina.
  • Que en les seves tasques habituals perceben una important carrega, pressió i responsabilitat, no estan prou satisfets amb els seus sous i troben a faltar sistemes de reconeixement, com agraïments, elogis o recompenses, per les coses que fan bé i per efectuar serveis o treballs no exigibles.
  • Que valoren molt ésser escoltats i participar en les decisions que els afecten, en l’autoorganització de les pròpies tasques, en la definició dels objectius del que s’espera d’ells i de la unitat on treballen i en el seguiment i valoració d’aquests objectius.

La historia ens recorda el nom dels que varen fer construir i dels mestres d’obres de les grans catedrals, com la Catedral de Santa María de Tortosa (en aquesta, l’any 1347, després de col·locada la primera pedra de construcció de la nova catedral les seves obres varen ésser interrompudes per la gran pandèmia mundial de la “pesta negra”). Totes elles varen fer-se amb el treball, la salut i la suor de molts i diferents obrers. Entre els que treballaven la pedra picada estaven els picapedrers. Reconeixem l’autoria dels picapedrers, al deixar gravades/signades les dures pedres que treballaven esforçadament i artesanalment amb les seves marques o símbols. Alguns d’aquests quan se’ls preguntava quina era la seva feina contestaven “Construeixo catedrals”. Avui molts professionals sanitaris i no sanitaris responen aquesta mateixa pregunta dient “Tinc cura de la salut de les persones”.

Enric Nin Julve
Enric Nin Julve
metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

87 + = 95

Últimes notícies