L’humor irreverent és fantàstic. Sí, m’encanta, ho he de reconèixer. Admiro moltíssim els monologuistes, guionistes i comunicadors que poden generar gags i acudits sense que soni com una burla o una falta de respecte punyent i feridora. No cal dir que, en els últims anys, aquests productes s’han multiplicat en noves plataformes i formats: pòdcasts, stream, Youtube, etc. I als poca-soltes com jo ens alegren una mica l’existència.
De vegades, però, les bromes també fan pensar i reflexionar. Fa uns mesos, en un conegut pòdcast, vaig sentir com es referien a Móra d’Ebre com un territori lluny de tot, tant llunyà que “és una putada anar-hi i també marxar-ne”, i vaig riure (de la mateixa manera que ho hauria fet si haguessin fet referència a qualsevol altre indret de Catalunya o l’Estat. Després, però, van seguir amb la irreverència dient que “és un territori irrellevant”, d’aquests “que és l’últim que conquereixen perquè no aporta res”.
Lluny d’ofendre’m, també vaig somriure, aquest cop una mica pensatiu. Les paròdies fan riure per l’exageració, l’estereotip i també per la part de veritat que amaguen. En aquest cas, res més lluny de la realitat: Móra d’Ebre i la Ribera d’Ebre són els principals proveïdors d’energia elèctrica del país i, com totes les Terres de l’Ebre, han rebut l’espoli de l’aigua perquè altres territoris puguin enriquir-se posant un peu a sobre nostre. Polítics, mitjans de comunicació i institucions haurien d’explicar la realitat de país, abans de l’escalat de la revolució sudista, capitanejada pel gran Valero Sanmartí i amb epicentre a Flix.
Les primeres poblacions a conquerir, per pur orgull flixanco, seran Ascó i Riba-roja d’Ebre i, carregats d’energia, sense marxa enrere, s’arribarà al domini total del país. Llavors podcasters i youtubers que s’hagin posat amb la nostra terreta seran ajusticiats públicament, possiblement als últims llocs a conquerir: Cadaqués, Begur, Llançà o l’Estartit. Probablement als seus llocs d’estiueig i que, a banda de postals i fotografies d’Instagram, han aportat bastant menys que el nostre al desenvolupament del país.
