‘La Bíblia del sexe’. Així han catalogat alguns dels lectors l’últim llibre del divulgador científic tortosí, Pere Estupinyà, titulat La ciència del sexe. Al llarg de les quasi 290 pàgines, aborda la temàtica de la sexualitat des de diferents punts de vista científics, configurant una obra documentada i rigorosa, que pretén arribar a tots els públics.
Este divendres, el presenta a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a les 19 h; després de la presentació del seu llibre infantil Mites i ciència (a les 18 h).
La ciència del sexe actualitza S=EX2, un llibre d’Estupinyà del 2013 que desvetllava els últims descobriments al voltant d’una de les activitats que més pràctica l’ésser humà: el sexe. Tot i que “el sexe és una funció molt important de l’ésser humà, no només per a la reproducció, sinó per la part de benestar físic i psicològic que representa, encara té un punt de tabú: és més fàcil tenir una conversa sobre menjar que parlar de sexe”.
Amb l’objectiu d’abordar la sexualitat des de tots els àmbits, els primers capítols tracten una perspectiva més biològica: parlant de les hormones i els gens, i com les primeres tenen més importància en la diferenciació sexual i són les que determinen que un fetus acabe sent mascle o femella. Tot seguit, s’endinsa en la fisiologia: el sistema nerviós, els genitals, amb la intenció d’entendre com funciona la resposta sexual, no només el desig, sinó també el plaer, l’excitació, els orgasmes. “Els hòmens tenim una erecció, però les dones també tenen una erecció de clítoris”, explica el tortosí, que afegix “esta part del llibre mira de detallar, per exemple, si la posició del clítoris influïx en una determinada facilitat per tenir orgasmes d’una manera o d’una altra, i també quins són els nervis que el produïxen”.
El cervell també protagonitza capítols del llibre, des de la perspectiva de la neurociència i la psicologia, per tal d’exemplificar com els humans prenem decisions en funció del context en què ens trobem: “l’estat emocional condiciona la nostra raó i les nostres decisions”, determina.
Entre les pàgines també s’aborda la medicina sexual. “Parlo de com la ciència vol aprendre com funciona la sexualitat, per tal d’entendre perquè, de vegades, no funciona: perquè no hi ha ereccions, no hi ha lubricació, no s’arriba a l’orgasme, o també perquè hi ha dolor al coit”.
El divulgador científic també descriu els diferents comportaments sexuals que es poden trobar a la naturalesa i també l’evolució que han viscut entre les diferents espècies animals per tal d’explicar, entre d’altres, l’origen del sexe, i la monogàmia -la relació afectivosexual que manté un vincle d’exclusivitat sexual entre dos persones-.
Des d’una perspectiva social, Estupinyà narra diferents fenòmens nous que estan canviant alguns aspectes de la sexualitat. En este sentit, esta edició inclou nous capítols que tracten com la robòtica i la intel·ligència artificial afectaran l’eròtica del futur. “Són els e-Robots. Tot i que encara no han arribat amb força, s’està començant a gestar tota una part de realitat virtual i intel·ligència artificial que, a través de les nines inflables del passat, però ara amb moviments i expressions facials, condicionaran que tinguem més relacions virtuals en un futur”, assenyala el tortosí.
La segona part del llibre explora altres formes de sexualitat menys habituals, des de la mirada científica i sense prejutjar cap d’estes modalitats, com el sexe tàntric, les relacions liberals o poliamoroses, i també el BDSM (de les sigles bondage, disciplina, dominació-submissió, i sadisme-masoquisme, que engloben un conjunt de pràctiques sexuals consensuades que tenen en comú l’intercanvi de poder i plaer).
Aquí l’autor s’hi exposa més, perquè inclou una part més vivencial. “Vaig començar el llibre de S=EX2 des d’una mirada molt neutra, objectiva i científica, però és cert que el vaig escriure estan solter a Nova York i vaig experimentar moltes coses. Si escrivia sobre sexe tàntric, doncs, vaig assistir a alguns tallers, i acabes aprenent, practicant, anant a clubs d’intercanvi o de sadomasoquisme. Hi ha una part molt viscuda meua, que no està molt explotada perquè no volia que fos un llibre d’anècdotes personals, però sí que és cert que en esta edició m’exposo una mica més”, diu Estupinyà, que afegix “no ha sigut tot teòric”.
La ciència del sexe també inclou diferents parafílies -desviacions sexuals, com és l’exhibicionisme, el fetitxisme, el sadisme- així com parla de pederàstia. A més, el divulgador científic també tracta el tema de la identitat de gènere i les diferents orientacions sexuals.
En este sentit, s’aborda la temàtica LGTBI i també de la transsexualitat. “El tema del gènere s’ha convertit en una mica de tabú. Crec que fa 10 anys hi havia més acceptació a la transsexualitat que ara: a la gent no li importava tant perquè sempre hi ha hagut persones transsexuals. Ara, el gènere s’ha polititzat molt”. D’altra banda, també parla dels asexuals. Segons Estupinyà, “els asexuals són un fenomen molt interessant i peculiar perquè no és que no els agrade el sexe, és que no senten atracció cap a ningú”.
Amb tot, el divulgador científic mostra, a través d’exemples reals, la diversitat sexual present en la societat perquè “ningú se senta acomplexat”. En este sentit, explica que quan es dedicava a fer xarrades, alguns dels assistents li feien preguntes sobre si allò que sentien sexualment era normal o no.
Finalment, Estupinyà considera que “ens hem de prendre la sexualitat d’una manera més natural, sense connotacions negatives, com una cosa que t’agrada, que té plaer, i que és bo per al cos i per a la ment”.
