EDITORIAL // Este dijous el Memorial Democràtic ha confirmat que creu haver trobat les restes del guerriller antifranquista Francisco Serrano al cementeri dels Reguers. Fa dos anys i mig, un lector i activista del poble va informar esta publicació del lloc on creia que estava enterrat, i a partir d’aquí, la persistència periodística va impulsar el cas i el va mantenir viu, i el Memorial Democràtic el va entomar finalment per a mirar de tancar el cercle del dol d’una família. Tot i que caldrà confirmar la identitat de les restes amb les proves d’ADN, tot fa indicar que l’esforç haurà pagat la pena (fins i tot en el cas improbable que no hi hagués confirmació).
L’esforç d’esta capçalera i de tots els agents que hi han intervingut en alguna mesura, cadascú des del seu grau d’implicació particular. Poden haver-hi opinions diverses i respectables sobre quin ha de ser l’eix de les polítiques de memòria, però el dret a saber què va passar amb un ésser estimat -independentment del bàndol ideològic- i a recuperar les seues restes és un dret fonamental que no hauria d’estar en discussió. I el deure periodístic a contribuir-hi, a escriure la història per a entendre les circumstàncies i a alimentar la memòria des del dia a dia marcat per la immediatesa, tampoc. Modestament, en este cas el setmanari l’ebre hi ha contribuït de forma substancial.
Políticament, hi ha en l’horitzó dos noves lleis de memòria, una d’àmbit estatal i una altra de catalana, que han de consolidar el caràcter prioritari de l’obertura de fosses arreu.
Especialment important en este sentit pot resultar una llei espanyola que trenque amb dècades de silenci i inacció vergonyants. A Catalunya, el Pla de fosses impulsat durant l’etapa de l’ara empresonat Raül Romeva, si bé no ha pogut disposar de tots els recursos que serien necessaris per a desplegar-lo amb més eficiència i celeritat -entre altres coses perquè les fonts orals es moren-, ja és un referent, amb tots els seus condicionats, de l’aposta per la memòria. Esperem que el cas Serrano, un cop es puga confirmar, siga un pas més, un granet de terra més extreta per a exhumar tots aquells que van morir, van ser assassinats i van ser inhumats indignament.
