TERRES DE L’EBRE // Des que el 2012 el Govern espanyol, aleshores en mans del PP, va aprovar l’anomenada Llei d’estabilitat pressupostària, els ajuntaments van dixar de tenir llibertat a l’hora de reinvertir el seu superàvit en cas que en tinguessen. Només el podien destinar exclusivament a eixugar deute, com recorda el coordinador de l’Àrea d’Innovació i Governs Locals de la Diputació de Barcelona, el canareu Xavier Forcadell, que matisa que posteriorment també es podia destinar el romanent a “obres sostenibles”. Ara, però, els ajuntaments, en plena efervescència de la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia pel coronavirus, feia temps que reclamaven a l’Estat poder disposar del superàvit per a polítiques socials, davant les reticències del Govern espanyol ara en mans del PSOE i Unidas Podemos.
Forcadell considera que la millor solució passaria per la modificació de la Llei del 2012, però La Moncloa s’hi nega “perquè no vol retocar els números que presenta a Europa”. En este context, el Ministeri d’Hisenda va fer una proposta que ha resultat del tot polèmica i que, tot i ser aprovada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), és complicat que puga ser convalidada al Congrés perquè no només l’han rebutjat els partits de l’oposició, sinó que també Podemos s’hi va abstenir a la FEMP. La fórmula és la següent: els ajuntaments que tinguen romanents i els cedisquen voluntàriament a l’Estat podran utilitzar, entre el 2020 i el 2021, com a mínim el 35% dels fons aportats. En total, es tractaria de 5.000 milions d’euros dels 14.000 acumulats. Enguany se’n tornaria el 40%, és a dir 2.000 milions i l’any que ve la resta, 3.000. La quantitat restant es tornarà en un termini de 10 anys a partir del 2022.
El Govern espanyol argumenta que la fórmula escollida permet a les entitats locals incrementar la seua capacitat de despesa sense incórrer en dèficit públic i a més a més sosté que el Ministeri assumix d’esta manera el cost financer de tenir els romanents en dipòsits bancaris -des de fa un parell d’anys els bancs hi apliquen interessos negatius-, la qual cosa suposaria un estalvi de 70 milions. És més, els proposa un interès positiu del 0,05% si el préstec es torna a 15 anys en lloc de 10. L’acord amb la FEMP també establix que no s’exigirà el compliment de la regla de despesa per a les entitats locals durant el 2020.
ERC, Comuns i entitats municipalistes s’hi neguen
De tota manera, el PSOE s’ha quedat sol. Fins i tot Catalunya en Comú ha rebutjat la fórmula i, juntament amb ERC, ha anunciat que els seus ajuntaments no cediran en cap cas els seus romanents a l’Estat. Hi tenen tot el dret perquè el préstec a l’administració estatal per a poder accedir al fons que permetrà invertir en polítiques socials no és obligatori.
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han demanat este divendres que els ajuntaments catalans puguen accedir als romanents de tresoreria que hagin generat al marge de la fórmula proposada per l’Estat. Segons la presidenta de la FMC, Olga Arnau, el dèficit dels consistoris catalans per la pandèmia de la Covid-19 arribarà als 5.000 milions d’euros i els romanents en sumen 3.000 milions, més de la meitat. Per la seua banda, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha reclamat que els ajuntaments “puguen utilitzar els seus estalvis en favor de la reactivació” i s’ha oposat frontalment que l’Estat se n’apodere. Així mateix, ha demanat un fons de cooperació local -en este cas de la Generalitat- extraordinari, desvinculat de l’ordinari, i que tinga “com a mínim” la mateixa dotació.
Els partits independentistes s’han referit a la proposta d’Hisenda com un espoli i un abús de poder i experts en administració local ho consideren de fet un plantejament discriminatori perquè, d’entrada, impedix que tots els ajuntaments que no generen romanent, que lògicament són els que més dificultats tenen, no puguen fer política social. Així ho remarca Xavier Forcadell, que afegix que els que sí que tenen superàvit, han de resignar-se a gastar-ne la major part (el 65% segons els números presentats per l’Estat espanyol) a 10 anys vista, quan les necessitats extraordinàries són ara. Davant la dificultat que el Decret puga ser convalidat al Congrés, l’alternativa seria la tramitació com a proposició no de llei per a anar introduint millores a proposta dels grups, però ara mateix la posició dels partits catalans és inflexible.
