Posem llum a la foscor

És gratuït? És casualitat? Rotundament, no. Massa mitjans: teles, ràdios, diaris, revistes, xarxes fan d’altaveu de PP i Vox, sense vergonya. Algú des de la foscor deu pagar la festa fatxa.

És del tot intencional: si dia a dia ens engolim tanta porqueria feixista, la dreta potser ens pareixerà un mal menor i els partits suposadament d’esquerres de l’Estat ja tindran l’excusa perfecta per no emprendre les eternament pendents reformes legislatives, laborals, socials, judicials, territorials i tantes altres.

L’Estat espanyol no ha evolucionat gaire des del 1978. El feixisme estava latent, quasi invisible, des de la Transició, però ara ja s’ha descarat. És la trista realitat. Hi eren, hi són i, si “dimitim” de lluitar i de votar, hi seran.

No és de bades. Algú mou els fils, algú paga la festa fatxa.

Massa feixistes, més edulcorats o menys, tenen espai a les televisions; massa programes d’entreteniment de gran audiència, de forma mal o ben dissimulada, fomenten dia a dia les fake news, la desinformació i, en definitiva, l’analfabetisme polític i cultural de grans capes de la població.

S’hi apliquen a fons les griso, els motos, les ana-roses, els farreras i vallés, els losantos, els herrera, i tants altres professionals de la mentida i l’escarni a les polítiques i als polítics d’esquerres, progressistes, independentistes, feministes, i tots els ismes que no interessen al lobby ultra.

A totes hores, amollen animalades com els rota, sense vergonya, sense que el professional de torn els desmunte les mentides, per molt òbvies que siguen. Sovint, quan fan escarni de l’esquerra i ningú al plató els replica, emblanquinen més i més el feixisme i fan més feble la democràcia que “nos dimos entre todos” el 1978. I, així, la nostra societat va perdent un llençol a cada bugada.

Sempre que en un plató de TV li riuen les gràcies a un ultra, cada vegada que segueixen la corda dels populistes, cada vegada que la televisió pública els dona veu als seus platós, es va covant l’ou de la serp.

Així és com els periodistes honestos ho tenen cada vegada més difícil. El populisme fa que la seua posició sigui més i més incòmoda: mal si entren al joc, mal si no ho fan, perquè molts mitjans donen el mateix espai o més a la púrria de la professió que als professionals seriosos. Fins i tot TVE, pagada amb diners públics, ha prescindit de professionals compromesos com Cintora.

Molts d’aquests tertulians de pa sucat amb oli comenten la desafecció política, com si no anés amb ells la cosa. Com si no fossin els piròmans de l’incendi que ells mateixos estan atiant a Catalunya i a l’Estat des de fa temps.

Dit això, us queda clar que no hem de baixar la guàrdia?. Cal respondre cada mentida amb informació de veritat. Les fake news són agressions directes a la democràcia i l’opinió pública hi hem de ser com a actor principal, no com a gregaris sense criteri propi.

Cal dir-ho més vegades encara?: no es pot ser tolerant amb el xantatge. S’ha posar en valor el periodisme valent. Hem d’exigir pluralitat i veracitat als professionals i als mitjans, però també hem de defensar-los quan els assetgen els populistes, tant els nostrats com els forans.

Cap periodista hauria d’entrar al joc del populisme, però els periodistes honestos i valents necessiten el suport de l’opinió pública, ara més que mai. Gràcies als valents podem posar llum a la foscor.

Els populistes no són uns polítics més, són l’antipolítica, són un dels màxims culpables de la degradació de la democràcia. No els podem valorar com un representant més, no els podem alimentar amb la nostra deixadesa. La legislació de memòria històrica hauria de prohibir l’apologia del feixisme i els partits que la promouen, com a Alemanya ja fa anys.

Fa temps que van enviant senyals, si les sabem llegir. Els poders fàctics no suporten els governs d’esquerres. En definitiva, no suporten la democràcia.

Els catalans ja fa temps que ho avisàvem, però és ara que l’esquerra espanyola comença a prendre’s seriosament els senyals. Durant anys han mirat a una altra banda, quan la matraca anava només contra bascos i catalans.

Agafem el bou per les banyes, que ens hi va el futur. Usem els eines de la democràcia, informem-nos, debatem, no deixem de votar. Com diu en Carles Porta, posarem llum a la foscor. No val a badar.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

32 + = 39

Últimes notícies