L’any passat, el dia del pregó de la Cinta, una imatge inèdita i històrica em va sobtar. Per primer cop encapçalaven el seguici quatre dones: les dues reines, la pregonera (Anna Bel) i l’alcaldessa, no hi havia homes. Això passava a poc més d’un mes del Renaixement, quan els ciutadans van fer un “Tortosa” a la líder de Ciutadans, que venia a provocar al mercat, el mateix dia que aclamaven el president Torra, que havia vingut a compartir la festa … i la nostra ciutat va projectar a tot Catalunya una modalitat de fer front als intransigents, que ara es dissolen com un “terrosset” de sucre al cafè.
Això passava just mentre es commemoraven els 80 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre, la barbàrie feixista contra el darrer esforç republicà per a capgirar el cop d’estat i mirar de guanyar la guerra iniciada pel general Franco. La dictadura es va imposar (amb el suport de les dictadures europees i l’abstenció de les democràcies), i encara ens regeix (perquè s’acaba de celebrar el mig segle de designació del monarca com a hereu de Franco), però tenim garantida la memòria històrica. L’any passat va ser amb la sèrie “Tremolors”, i també “A les fosques”, el reportatge coral d’Andreu Caralt, Oriol Gracià, Esther Benet i Maite Hernández que ha guanyat el premi de periodisme. Terceres generacions d’aquells protagonistes que surten en el reportatge s’encarreguen que allò no s’oblidi.
Dos rapitencs han guanyat el concurs del món de morra, a Còrsega; poc ressò ha tingut, però és un fet rellevant. Segurament que tindran més ressonància altres noms de les Terres de l’Ebre que ja s’apunten com a candidats per als Jocs Olímpics de Tòquio l’any vinent, i que malgrat anar sota l’obligatòria bandera “rojigualda” al cor portaran el blau de l’Ebre que els unirà. És el cas dels remers Aina Cid i Virgínia Díaz, i els germans Pau i Xavi Vela; les germanes Munté Carrasco, rapitenques de vela; l’asconenca Sònia Franquet amb el tir a l’arc, l’ampostí d’esgrima Àngel Fabregat… noms propis a retenir i seguir.
Les Terres de l’Ebre també commemoren els 50 anys d’ofici de Xavier Garcia, el periodista i escriptor de Vilanova i la Geltrú enamorat d’aquestes terres i que ha recalat a Horta, que ha lluitat en les causes ambientals i d’explotació (nuclears, transvasaments), però també reivindicant els “homenots” d’aquestes terres en tots els àmbits de la vida col·lectiva de les comunitats ebrenques.
La gent jove també porta a la sang les Terres de l’Ebre. Josep Joan Segarra ha proposat una original fusió: el surf-kaiak i la poesia, una iniciativa empresarial que posa en marxa i ofereix cada dia, i que ha permès estrenar els capvespres dels dissabtes amb les veus de dones poetesses… el ritme el marquen les embarcacions surant mentre es reciten els versos tot mirant el sol ponent des de la badia dels Alfacs.
Al setembre arrancarà a Gandesa el projecte de recuperar l’ofici de pastor, ben lligat a les alternatives al despoblament de la terra, un dels elements necessaris per a evitar els focs, com el recent de la Ribera. El món rural esdevindrà clau en l’emergència climàtica i l’adaptació a la nova realitat que imposa el canvi.
Potser sí que és l’hora d’enorgullir-nos. De mirar les coses positives. D’estar atents als petits canvis, afavorir-los i defensar-los. Són la potència del futur, amb esperit positiu i de sumar.
Això sí, sense perdre de vista la necessària memòria, de la història, de les persones, de les coses, dels fets… de les pedres, dels paisatges.
També sense renunciar a les lluites, començant per les llibertats segrestades, com per exemple la de conèixer qui va adjudicar el projecte Castor a l’empresa de Florentino Pérez, que no ha estat desvelat per considerar-se secret d’Estat, tot i la llei de la transparència.
Passem l’agost, estrenem el setembre amb la Cinta, vivim la Diada, emprenem l’inici de curs,… i la roda del temps ens portarà nous reptes, amb la certesa que som capaços de fer-ne front, i en molts casos esdevenir referents.
Potser sí que ara és l’hora de tenir aquesta mirada sobre nosaltres mateix. Que sigui lleu l’agost que estrenem, pel que fa a la calor… i prolífic per a viure, llegir, viatjar, conrear les relacions personals i les amistats reals, deixant el món virtual apartat per vacances.
