ESPORTS // A l’inici de la Fase 3 arran de la pandèmia de la Covid-19 majoritàriament els Gestors Esportius de Tarragona i Terres de l’Ebre van proposar reobrir les instal·lacions esportives atenent les vessants de la seguretat i la viabilitat econòmica. En posterioritat han anat manifestant-se en funció de les diferents resolucions gobernamentals que anàven sortint, arribant inclús a organitzar una manifestació de professionals del sector esportiu a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i, fins i tot, la presentació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’una demanda de suspensió cautelar, signada pels impulsors del manifest, contra una resolució per entendre que era una nova norma per actuar contra la COVID-19 “desproporcionada, arbitrària, injusta i injustificada”.
Marc Vilabrú: “L’esport, és un servei essencial d’utilitat pública. La pràctica esportiva és quelcom beneficiós sobre tot perquè ofereix, entre molts altres avantatges, salut, diversió, formació, socialització i integració”.
Segons explica Marc Vilabrú, delegat a Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACEGP) hi ha 10 premisses que defensen a partir d’uns criteris generals,“L’esport, és un servei essencial d’utilitat pública. La pràctica esportiva és quelcom beneficiós sobre tot perquè ofereix, entre molts altres avantatges, salut, diversió, formació, socialització i integració”. Des de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals (ACGEP) ofereixen a tots els gestors/es i entitats esportives del territori el seu suport atenent que les decisions, mesures, protocols i qualsevol actuació, quan és consensuada per un col·lectiu professional, augmenta de valor deontològic i jurídic.
Les premises són les següents:
1. Des del sector majoritàriament considerem desproporcionada, arbitrària, injusta i injustificada qualsevol decisió que comporti el tancament generalitzat de les instal·lacions esportives i gimnasos.
2. No es pot castigar els que han fet bé les coses: esport, cultura i comerç; elaboració de plans de reobertura, adaptació de protocols, inversió en infraestructures i materials, senyalització d’espais garantint distanciaments de seguretat, adaptació dels aforaments a vestidors i dutxes, implantació de softwares de control d’aforaments i cita/reserva prèvia, dimensionament de la despesa en higiene i desinfecció (personal i material),…
3. Cal protegir de forma especial el sector privat en aquest moment delicat i afavorir-ne la seva activitat sempre que sigui possible i disposi i executi rigorosament els plans, protocols i mesures adequades davant el Covid-19 que estableixin les autoritats sanitàries.
4. L’administració autonòmica, comarcal i municipal ha d’invertir en vigilar el compliment de les mesures establertes per part dels individus i per part de les organitzacions. S’han de sancionar específicament conductes inapropiades individuals, col·lectives o de les organitzacions i empreses.
5. Cal educar i promoure la responsabilitat compartida entre titulars de les instal·lacions, els seus gestors i treballadors/es i els seus usuaris/es amb especial col·laboració dels Clubs Esportius que fan ús d’instal·lacions esportives municipals que s’han de recolzar amb les respectives Federacions per a fixar els protocols adients a la seva modalitat esportiva.
6. Les Federacions Esportives i els Consells Esportius són clau per a elaborar protocols factibles per a les entitats de cara a la represa de les pretemporades, temporades i competicions, especialment en aquells esports on no es pugui garantir la distància de seguretat. Derivar la responsabilitat a les entitats o tècnics sobre unes mesures difícilment complibles no és ni el camí, ni la solució.
7. Cal pensar globalment però actuar localment i tant les administracions com les delegacions territorials de les Federacions i Consells Esportius Comarcal coneixen molt millor la realitat de cada territori i les mesures i restriccions a implementar. Si des de Catalunya critiquem la centralització, siguem coherents amb la premissa i regulem específicament des de la proximitat tot i la dificultat que comporta.
8. Una altra aturada pot deixar molt tocat econòmicament el sector, particularment el sector privat (que pot desaparèixer en bona part) i la tresoreria del sector públic que haurà de fer front a l’equilibri econòmic dels contractes de serveis i a la disminució en alguns casos de més del 50% dels ingressos d’explotació previstos per al present exercici econòmic i, col·lateralment la ciutadania (increment del sedentarisme, auto-programació potencialment deficient de l’activitat física amb possibles lesions per sobre-entrenament i inadequació de l’activitat realitzada, reducció de l’alta socialització inherent a la pràctica d’activitat física en entitats i instal·lacions esportives, disminució de l’aportació a la salut mental i integral que comporta l’activitat física per a la població en cas d’un nou tancament,… ). És inviable haver de sol·licitar l’autorització al PROCICAT per a l’obertura d’instal·lació per instal·lació doncs quedaria col·lapsat.
9. Hem de deixar de passant-se la pilota de la responsabilitat i treballar plegats administració pública, federacions, associacions i clubs i empreses.
10. Hem de conviure sí o sí amb el Covid-19 com a mínim durant la nova temporada esportiva que ja tenim aquí. Ens hem d’adaptar i conviure en aquesta “nova normalitat” i seguir tenir clar que de normal no en té res. Cal consensuar i dotar de congruència els plans i protocols (accessos, aforaments, circulacions, mesures d’higiene, necessitat de tests, estabilització de grups si és que es pot,…) entre els gestors de les instal·lacions i els espais de concurrència pública d’ús esportiu, les Federacions i les associacions i clubs esportius i les empreses de sector de l’activitat física i l’esport.
