Nascuda fa 45 anys a Palma d’Ebre, poble petit situat a la comarca de la Ribera d’Ebre, que té com a principal font d’ingressos l’agricultura i amb un pintoresc conjunt arquitectònic, històric i artístic, l’antiga presó, el Castell, l’església romànica i un seguit de perxes d’origen medieval. Este entorn biogràfic acabarà tenint un pes important en l’experiència vital i l’obra de la Marta Rojals.
Arquitecta de professió, s’especialitza en teoria, història i critica d’arquitectura, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions relacionades amb la sea especialitat. Col·laboradora de diferents revistes, algunes de les quals de caràcter general i divulgatiu com la revista Descobrir Catalunya.
Una de les singularitats del llibre és l’ús de paraules i expressions propis de l’entorn vital de l’autora que s’entenen sense gaire dificultat i sense fer-se carregoses ens delecten amb la seua particularitat. Encara que alguna paraula t’obliga a una cerca activa en els diccionaris.
Al començament tens la sensació d’estar llegint un dietari més que una novel·la. Els relats són curts, emmarcats en un conjunt temporal dividit en tres blocs, seguint les estacions de l’any. La tardor i l’hivern ocupen la quasi totalitat deixant que unes poques pàgines de l’última part titulada Etcètera òmpliguen la resta.
L’argument d’esta seua primera novel·la és senzill, al començament. Elia, la protagonista, és una dona de trenta-sis anys que torna al seu poble per Tots Sants, com fa cada any, però esta vegada hi va sola, sense la seua parella. Al bell mig d’una crisi laboral a més de l’afectiva.
La tornada a la casa en estes circumstàncies, el retrobament de les petites coses més o menys previsibles en un poble petit li faran reviure moments i emocions passades.
El relat comença per la tardor, el dia de Tots Sants. Dia molt assenyalat en la nostra cultura i especialment en la d’un poble i afectivament important per a la protagonista, que recorda la pèrdua de la seua mare amb un sentiment profund i a la vegada llunyà.
La casa familiar amb el pare i tieta, la germana absent del poble, li aboquen del passat al present la seua vida, records càlids, punyents i d’altres de feixucs, però què l’ajudaran a una revisió i posada al dia de sentiments i anhels sovint contradictoris.
El que hauria de ser un cap de setmana, s’alla
garà en el temps i el capbussament en esta atmosfera acabarà sent per a la protagonista un trasbals interior creatiu.
La seua infantesa i la relació amb “l’amiga” de l’ànima, la Clara, fan de fil conductor de l’obra.
Relat agradable i profund de la infantesa, del despertar inquiet i sempre pertorbador de l’adolescència, dels primers amors i gelosies, de l’escapada a la gran Barcelona per a estudiar, del món laboral, de la relació de parella estable amb desitjos eròtics i maternals i tots ells junts i desordenats fan una trama argumentativa que et manté l’interès fins al final.
En resum us n’aconsellaria la lectura si us ve de gust passar una bona estona amb una novel·la ben escrita sobre la universalitat dels sentiments humans en una nena que serà una dona d’un poble petit.