El projecte de construcció de la central hidràulica reversible de Riba-roja d’Ebre comença a caminar. Segons ha avançat Ebredigital.cat, l’empresa Gironès-Raïmats està donant ja els primers passos per a tirar endavant la infraestructura. En les últimes setmanes, han començat les prospeccions geològiques per a analitzar la viabilitat de la infraestructura als terrenys on s’ha projectat, entre els termes de Riba-roja d’Ebre, Flix i la Fatarella. La central, de 3.000 MW, té un cost d’uns 2.600 milions d’euros.
Les centrals hidràuliques actuen com grans bateries d’emmagatzematge d’energia. El projecte de Gironès-Raïmats planteja la construcció dos noves basses d’aigua a diferents cotes. L’objectiu és aprofitar l’excedent de producció que es pot generar en diversos punts del dia —sobretot durant la nit, quan cau la demanda— per a bombar aigua des de la bassa inferior fins a la superior. D’altra banda, en els punts de més demanda energètica, l’aigua de la bassa superior se precipita fins a l’inferior a través d’una central hidroelèctrica.
El projecte de Gironès-Raïmats preveu que les dos basses estiguen connectades mitjançant una galeria subterrània per on circularà l’aigua. Dins d’esta galeria, hi haurà el sistema reversible, on les mateixes màquines podran bombar l’aigua des de la bassa inferior fins la superior, i també turbinar l’aigua que s’allibere des de la cota superior per tal de generar energia hidroelèctrica.
D’esta manera, el projecte preveu que les dos basses siguen un sistema d’emmagatzematge d’energia. A diferència de les centrals hidroelèctriques, però, no utilitzaria el cabal de l’Ebre per a generar energia i funcionaria com una infraestructura independent. Únicament faria falta la captació d’un volum d’aigua que es faria circular entre les basses i, per tant, tampoc tindria afectació amb la retenció de sediments.
Tal com ha avançat Ebredigital.cat, les primeres prospeccions geològiques s’estan duent a terme en els diferents terrenys on se situarien les canalitzacions per a captar i alliberar aigua des del riu Ebre. Estos estudis s’allargaran també durant el mes d’agost i han de sevir per a analitzar la viabilitat de la infraestructura sobre el terreny. L’alcalde de Flix i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero, ha assegurat en declaracions a Canal TE que “es farà un seguiment de les proves per a veure si el projecte reunix les característiques necessàries”, ja que es tracta d’una inversió que tindria un impacte gran sobre el terreny que s’hi instal·laria i també sobre l’economia de la zona. “Té un impacte alt en terrenys d’ús agrari i també en l’àmbit visual, però si el considerem interessant és per la vessant industrial i perquè pot ser un projecte tractor que faça el territori atractiu per a altres inversions”, considera Barbero.
Segons el mateix mitjà, després de les prospeccions, l’empresa promotora estudiarà amb deteniment les característiques del terreny i si és apte per a poder construir la infraestructura. Després serà el moment que els promotors busquen el finançament necessari per a tirar endavant esta inversió milionària.
El projecte es va presentar ara fa més de deu anys i es va rebre amb escepticisme davant els dubtes sobre la seua viabilitat. La situació, però, ha canviat en els últims mesos. La necessitat de noves infraestructures de renovables i també la necessitat del sistema elèctric de comptar amb infraestructures d’emmagatzematge han canviat la percepció. Els ajuntaments afectats, Riba-roja d’Ebre, Flix, la Fatarella i Ascó, ultimen ara la creació d’un consorci que aglutine els interessos municipals.
