Móra la Nova impulsa un dels primers projectes relacionats amb l’hidrogen que podrien cristal·litzar al territori. L’Ajuntament de Móra la Nova està promovent una comunitat energètica al polígon de serveis Aubals, de manera que es puguen instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades dels edificis per a articular una comunitat energètica que garantisca l’autoconsum tant de les empreses que hi ha allà instal·lades com de part del nucli urbà, ja que, segons remarca el regidor Jesús Álvarez, es troba a menys de 500 metres del polígon i això permetria tècnicament vincular-ho tot.
La idea és utilitzar un total de dos hectàrees de teulada i afegir-hi cinc hectàrees de terrenys de l’Incasol i de particulars que ja s’han avingut a facilitar l’operació, situats a la part nord, direcció Garcia. L’energia sobrant es transformaria en hidrogen en una planta al mateix polígon i “es farà servir segons les necessitats i el que decidisquen els socis de la Comunitat”. En tot cas es disposarà d’energia de nit o quan no faça sol; es podrà vendre l’hidrogen o es podrà destinar a usos industrials dins del mateix polígon. La fàbrica de colorants orgànics que hi té la firma Manuel Vilaseca SA, ja ho està estudiant. El repte és bastir un polígon autònom energèticament, tot i que també cap la possibilitat de destinar tota l’energia a la producció d’hidrogen i captar l’electricitat de la xarxa convencional com fins ara.
De moment, el consistori moranovenc, que situa el projecte en un estat “embrionari”, ha destinat una partida de 5.000 euros per a estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica. El projecte inclou una hidrogenera, una benzinera d’hidrogen, un lloc on els conductors aniran a carregar els vehicles d’hidrogen, en lloc de benzina, si com es preveu esta fórmula de combustible penetra en el mercat automobilístic en unes dècades a preus més assequibles que els actuals. Álvarez matisa que es tracta d’una inversió milionària que dependrà dels fons que es puguen captar d’altres administracions.
Altres municipis de la Ribera s’estarien plantejant projectes homòlegs o si més no al voltant de l’hidrogen com a font energètica de referència i de les comunitats energètiques com a xarxa d’autoconsum i com a eina de governança. Álvarez, vicepresident comarcal, convida els municipis a analitzar les necessitats energètiques dels seus veïns i “liderar” iniciatives per a donar resposta: “A Móra la Nova hi ha un polígon, però a altres municipis tenen cooperatives, o empreses que usen càmbres frigorífiques per a emmagatzemar la fruita, molt consumidores d’energia”.
L’altre promotor públic d’hidrogen que s’entreveu al territori és el Copate, que gestiona la recollida i tractament de residus sòlids urbans al Baix Ebre i al Montsià i pretén instal·lar plaques fotovoltaiques a la planta de compostatge i a l’abocador del Mas de Barberans, així com també als terrenys clausurats de l’antic abocador. En total, s’instal·larien uns 3 MW de potència que permetrien utilitzar els sobrants per a generar i emmagatzemar hidrogen, que al seu torn també es faria servir en part com a combustible dels camions de la recollida a mitjà termini, segons explica la responsable de
l’Agència de l’Energia del consorci, Marga Estorach. A més, es podria utilitzar l’hidrogen per a la crema i tractament de residus i a la vegada reutilitzar l’energia que s’emet per a propiciar que les instal·lacions de l’abocador siguen autosuficients.
També Ercros, segons fonts de la Plataforma Catalunya Sud, té a Flix en estudi un projecte per a instal·lar una central fotovoltaica i utilitzar els sobrants com a font d’hidrogen.
- Notícia relacionada · L’hidrogen verd: la revolució per a fer a les Terres de l’Ebre
- Entrevista · Entrevista · Jordi Cartanyà (coordinador Plataforma Hidrogen Verd) · “L’Ebre ha de preguntar-se què vol fer”
