Quins moments polítics més estranys i la societat criticant, opinant, posicionant-se amb criteri, poc criteri o sense cap criteri.
Escric aquest article, arrel d’escoltar una ponència molt interessant que el dia 9 de novembre de 2023, es va portar a terme a l’Ateneu Barcelonès, organitzada per la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya amb el suport d’Àgora Judicial, amb juristes de prestigi com Miguel Pasquau, Magistrat del TSJ d’Andalusia i Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Granada, Gillem Soler, Magistrat dels Jutjats de Barcelona i membre d’Àgora Judicial i Gonzalo Boye, Advocat, professor de Dret Processal Penal i assessor del European Center for Constitucional and Human Rights, i moderada per Jordi Flores, company de la Cooordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Principi de Protecció a les minories nacionals: Grup Objectivament Identificabble de Persones (GOIP).
I potser si escoltéssim més, reflexionéssim i tinguéssim aquesta voluntat d’ajudar-nos mútuament, no entraríem en aquesta crítica no constructiva. Des de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya hi ha aquesta voluntat d’aprendre i continuar ajudant a la ciutadania i per això, a partir de la publicació de la Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de la Unió Europea, de 31 de gener de 2023 vam voler organitzar una taula rodona, que va coincidir el dia de la ponència amb l’acord de Junts- PSOE per la investidura on està present una futura Llei d’amnistia, i es va poder parlar una mica de tot.
Com deia, la societat es posiciona, inclús, aquest suposat GOIP (entès com un col·lectiu reprimit en el moment actual), quan davant continuem tenint que una problemàtica política va passar al poder judicial i que aquest va anar més enllà dels seus límits i, ara el propi legislador de la Proposició de llei orgànica d’amnistia es troba pensant en com evitar que el poder judicial “l’ataqui”.
S’ha parlat que al Regne d’Espanya hi hagut i hi ha actuacions parcials del poder judicial contra el GOIP, en el temps, en la interpretació dels delictes (per inhabilitar, reprimir…) i en l’espai, i això ens fa parlar d’excés d’independència del poder judicial (“l’agenda pròpia”), i que la democràcia, es troba en la majoria i, les minories, el que tenen són drets, i per tant, necessiten una garantisme judicial més gran, una “protecció exagerada”, que l’han de donar els jutges, però com a la cúpula del poder judicial espanyol hi ha una deficiència sistemàtica, internament és molt difícil tenir aquesta protecció, tot al contrari.
S’insisteix en que “el sesgo”, la discriminació judicial no es pot veure des de dins i es reivindica la llunyania, és a dir, buscar les instancies judicials externes com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans, “que es parlen”.
Es va exposar, molt gràficament, que hi ha una bàscula (un plànol recte) que té massa contrapès i que és evident que va cap a la dreta.
Si durant aquest anys hem patit una predicibilitat judicial contra el moviment independentista, amb una manca important de predicibilitat jurídica, es pot arribar al convenciment que no tenim cultura democràtica als tribunals espanyols, mai l’hem tingut o s’ha perdut?
Així que davant aquest ambient crític, de crispació, no seria millor fer força col·lectiva per conscienciar del que necessitem: cultura democràtica?
Amb el GOIP, que l’han definit com la llavor per sembrar protecció en drets dintre del sistema general, podem buscar aquesta protecció extrema del grup minoritzat de l’Estat espanyol.
No ens queda altra (amb independència dels acords polítics, de la investituda del president del govern espanyol, la futura llei d’amnistia, que a data d’avui no tenim definits clarament els conceptes amnistiables ni el seu abast perquè s’haurà d’aplicar cas per cas) continuar amb l’objectiu: dret d’autodeterminació i independència de Catalunya.
